Carta de comiat de la família Llaneza-Carceller

Avui acomiadem un bon pare, curiós, orgullós dels seus fills i que ha fet l'indecible per donar-nos tot el material i immaterial que ha pogut. Acomiadem també un avi presumit dels assoliments dels seus nets i consentidor, com ha de ser. A un bon germà, un gran cunyat, un sogre increïble, un cosí que ha estat més que cosí, un oncle que ha estat nexe i unió d'aquesta família. El pilar dels Llaneza-Carceller i líder de les nostres reunions.

Per a moltíssimes persones avui se'n va un amic i company extraordinari, perquè, si alguna cosa ha sabut fer José Manuel en els seus 74 anys de vida, és cultivar l'amistat i ajudar tot el que ha pogut i més a les persones que l'han envoltat i que han tingut la immensa sort de compartir moments al seu costat.

Avui el futbol perd un directiu carismàtic, treballador incansable, proper. Algú que ha sabut gestionar les persones amb el seu caràcter inigualable i que va gaudir amb entusiasme dels assoliments del seu amat Villarreal.

Ripotenis

Avui la ciutat de Vila-real perd un dels seus ambaixadors, que ha portat el seu nom per tot el món i al qual se li omplia la boca d'elogis parlant del seu equip i de la ciutat que el va acollir durant gairebé 30 anys.

La seva família ens sentim immensament felices i agraïts dels milers de reconeixements que li van atorgar en vida, com el suport dels aficionats de l'equip quan li van diagnosticar leucèmia o la medalla d'or de la ciutat de Vila-real rebuda el passat mes de maig. També del gran reconeixement pòstum que ahir ens va anunciar el president Fernando Roig i és que la ciutat esportiva passarà a portar el nom de José Manuel Llaneza.

Avui el món és un poquet pitjor, perquè es porta una persona bondadosa, generosa, amable, valent, honesta, lleial, noble, lluitadora, plena de vida i vitalitat. Un caràcter especial i inigualable.

Els teus fills vam dedicar la nostra vida a honrar-te a tu i a mamà, intentant cada dia ser millors persones i fent dels valors que ens heu inculcat en vida la nostra bandera, perquè us sentiu orgullosos de nosaltres. Us recordarem tots els dies i, tot i que ara dol molt, tractarem de fer-ho amb un gran somriure perquè ens sentim satisfets i felices dels anys que hem viscut amb vosaltres. Haureu estat un exemple de com viure la vida: gaudint dels moments felices que heu tingut i assumint les adversitats amb valentia i fortalesa.

Papà, t'hauràs retrobat ja amb l'amor de la teva vida. Després de 50 anys de convivència no sabies viure sense ella, i de broma, aquí tots diem que t'haurà caigut una bronca per haver anat tan aviat a buscar-la. Tot i que en el fons sabem que ella tampoc sabia viure sense tu.

Et volem papà, has marcat tanta gent que seràs etern, perquè mai seràs oblidat.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau escriure el teu comentari:
Introduïu aquí el vostre nom