Claudi Ríos / Castelló
el futbol, per molt que evolucioni, segueix sent un joc de persones. Unes persones que han de passar per diferents etapes de creixement i formació, amb un aprenentatge diari essencial en el desenvolupament dels joves futbolistes. Per exemplificar el que s'ha dit, que
millor exemple que el cas del prebenjamí A’ del C.F. Rafalafena, un grup de nens el qual es troba fent els seus primers passos en aquest esport, començant a entendre què significa formar part d'un equip. El prebenjamí ‘A’ del C.F. Rafalafena mostra com el treball en edats primerenques es construeix més enllà de la pilota
Sota la direcció de Julio Monferrer, amb onze anys d'experiència al club, i Javier Vicent, que compagina aquest equip amb l'infantil, la feina que fan amb els petits va molt més enllà del que a la pilota es refereix. “Per mi el més important és la disciplina, el compromís i, sobretot, formar grup”, explica Montferrer. Una idea que resumeix a la perfecció l'essència de projectes com aquest en què prima créixer junts a destacar individualment.
El repte d'aprendre jugant
Entrenar aquestes edats no és una tasca senzilla, als nens els caracteritza aquest afany de jugar i divertir-se, per la qual cosa trobar l'equilibri entre diversió i formació és un dels reptes més grans. “Ells vénen amb aquesta mentalitat de joc, però cal ficar-los
a poc a poc disciplina perquè entenguin el que volem ensenyar-los”, comenta Javier Vicent. per això, els entrenaments es construeixen des del bàsic, amb exercicis adaptats a ells i una bona dosi de paciència.
Valors més enllà del camp
Si hi ha alguna cosa que serà definitiva per als jugadors és la formació personal. Des del Rafalafena aposten per això i, més enllà del futbol, els entrenadors actuen fins i tot d'educadors. “El més important és que aprenguin a ser bones persones, bons companys i es respectin entre ells i el rival”, assenyala Vicent.
La gestió d'emocions és un altre aspecte fonamental. En un grup de nens és comú veure frustracions o enuigs, però és part de l'aprenentatge. “Intentem que aprenguin a gestionar-ho, que cada cop els afecti menys”, exposen els tècnics, que afegeixen que “moltes vegades, el suport dels companys funciona millor que el nostre”.
L'error com a part del camí
En el creixement dels jugadors, equivocar-se no és normal, sinó necessari. “S'aprèn més dels errors”, destaquen els entrenadors. A més, alguna cosa important en aquest procés és aprendre a competir, sense obsessionar-se per guanyar, però entenent que lesforç té un sentit. “Volem que tinguin un objectiu, que lluitin per alguna cosa, però sense que el resultat sigui el principal”, expliquen des del cos tècnic.
En aquest camí, l'entorn també compleix un paper fonamental. Les famílies tenen el deure acompanyar-los i guiar-los pel camí correcte. “És clau que entenguin com ajudar sense interferir, donant-los suport en aquest procés”, comenten.
En l'esportiu, l'equip es troba tercer de la lliga, però es tracta d'una dada gairebé anecdòtica. El que és veritablement important no es reflecteix en una classificació, sinó en el correcte desenvolupament de la part humana de cadascun dels jugadors que passen per aquestes
etapes futbolístiques.
