FC Odissea: Exemple de resiliència en el futbol aficionat

Al setembre començava la tercera temporada del FC Odissea en el futbol regional. Després del canvi dràstic de plantilla cap a falta que l'equip i els jugadors s'assentaran en una única idea de joc. A poc a poc el conjunt ha anat sobrepassant obstacles i perfeccionant la maquinària que fa brillar a l' escut. L'esportiu i l'aspecte més organitzatiu es van anar polint per ser un club encara més professional. I entre anades i vingudes de celebracions i problemes, s' arriba a desembre, com sempre, sense saber ben bé com. Octubre i novembre es consumeixen entre la quotidianitat i el frenètic i el calendari avisa, ja comença 2023.

Abans de veure què depara aquest nou any convé fer la vista enrere i escudar el 2022 com un detectiu examina l'escena d'un crim: amb exactitud i rigorositat, sense passar res per alt. I és en aquest punt on s'arriba a l'esquema caòtic que es redueix a una única idea: Resiliència. Després de donar la cara en totes les trobades es pot apreciar una competència àmplia per ascendir, la qual cosa deriva en la famosa frase "no hi ha rival petit". El FC Odissea acaba l'any en sisena posició a quatre punts del primer equip. La qual cosa deixa un escenari de pel·lícula per a la segona part de la competició.

I com s'afronta aquesta segona part de la lliga, com s' afronta el 2023. Doncs la idea és la de sempre, res canvia, seguir treballant al servei dels objectius, ser una organització professional i que així es reflecteixi en el treball del dia a dia. Per aquest mateix motiu s' estudia amb rigorositat el 2022 per veure els errors i poder resoldre'ns en el 2023, de la mateixa manera que es va fer a començaments de 2022, de la mateixa manera que es farà el gener de 2020. 2024. Els problemes continuaran apareixent, és part del dia a dia. Els problemes són el que defineixen la qualitat d'un club. Si el trencador de cap ve perquè la posició actual a la lliga el sisè i l'objectiu és disputar el play off, els problemes et fan ser un club gran.

Ripotenis

Entre aquests problemes es troben les anades i vingudes de jugadors. Persones que van adquirir un rotllam important a l'equip i sempre quedaran en el record del club pel seu compromís, ja que sense ells no es pot entendre la trajectòria. Jugadors que han suposat una pedra angular en diferents partits es taquen i deixen orfe l'escut. No obstant això, l'equip segueix perquè la resiliència que abandera aquest club no li permet mirar enrere amb nostàlgia, només amb orgull. I és que cal, ja que un equip que viu de la seva història no deixa lloc a l'ambició.

El fet que molts futbolistes venen i se'n van és una cosa natural en aquest esport. No obstant això, sempre és difícil dir adeu sobretot quan un club nou creix a passos agegantats i un veu com a components del grup han viscut tantes coses en tan poc temps. Des que es va confeccionar la plantilla a l'agost hi ha hagut alguns canvis, gent que ha vingut a reforçar i gent que ha decidit donar més temps a altres projectes de vida. Mentrestant l'objectiu de cada setmana continua sent els tres punts en el pit final de la trobada.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau escriure el teu comentari:
Introduïu aquí el vostre nom