Ja fa gairebé una setmana de l'ascens del Nou Bàsquet Femení a la Lliga Challengue. Més tranquils, si és que el tècnic Jaume Tormo perd la calma, el valencià ens atengui després d'un diumenge històric.
P-Jaume Tormo, ¿qui és l'entrenador de l'ascens, quan, com i per què arribes a Castelló?
R-Tinc 42 anys i sóc de València i viu a València en l'actualitat. Vaig arribar al NBF Castelló fa 7 temporades. Començo a entrenar els 17 anys i he entrenat en diversos clubs on destaco les 11 temporades al CB L´Horta godella, Ros Casares o NB Paterna o CB Alginet, he tingut experiències tant en bàsquet masculí com el femení en totes les categories, des de formació a categoria EBA. Vaig anar al NBF Castelló després d'estar entrenant a Paterna i Lola Valls i Alícia van contactar amb mi per a mantindre una reunió i des del primer moment va haver-hi molt bona enteniment i 7 anys després… aquí seguim.
P-Tot un repte la Lliga Challenge, ¿Què suposarà per al club aquesta experiència?
R-Doncs ens suposarà un repte a nivell esportiu important i a les jugadores els tocarà fer un pas endavant en tots els aspectes, tant en el treball diari, ambició i tot el que envolta una competició tan exigent. A nivell de club, ens tocarà buscar patrocinadors, negociar amb institucions i tot el que comporta el sumar mitjans a nivell econòmic per estar en les millors condicions possibles per poder jugar en igualtat d'oportunitats amb els altres equips.
P-Com sempre el principal inconveniment pot ser l'econòmic, ¿caldrà fitxar bé o aneu a intentar renovar bona part de la plantilla?
R-Jo sempre vaig ser molt continuista, s'ho han guanyat i ara elles són les que han d'acceptar el següent repte. A partir d'aquí, haurem de reforçar la plantilla amb algun retoc que ens pugui sumar però sense tornar-s'hi i confiant en el camí caminat fins al moment.
P-Grapa, ¿Escenari ideal per a la Lliga Challenge o caldrà marxar al Ciutat de Castelló?
R-Espero que Grapa. Grapa és casa nostra, la nostra identitat i el nostre fortí.
P-Tot això pensant en la teva continuïtat. ¿vas seguir com a entrenador i Director Esportiu del club o potser caldrà repensar funcions amb l'ascens?
R-El primer és el club i les jugadores, la resta més endavant. Totes les temporades hem funcionat igual, primer que tot estigui al seu lloc i després el que hagi de venir, vindrà.
P-Una lliga molt competitva, ¿las jugadores son ya “semiprofesionales? ¿Quin estatus tenen? ¿Treballen, estudien o es dediquen ja full time al basquet?
R-Doncs aquí hi ha de tot, desde las jugadoras más jovenes que compaginan estudios con jugar o jugadoras que son solo “professionals” del bàsquet. El mal i injust, pel que fa al masculí és que un noi pot viure i estalviar durant tot un any en aquests nivells i una noia és molt complicat tret que sigui una jugadora TOP.
P-¿Es demana algun tipus d'aval per competir a la Lliga Challengue?
R-Sí, la FEB demana un aval però desconec la xifra a dia d'avui.
P-¿Quina part de culpa té Lola Valls de l'ascens, Pedro Hernández, Jaume Tormo o és cosa de tots?
R-Lola és la clau de tot això, ella aconsegueix tots els mitjans econòmics perquè l'equip pugui estar en aquesta categoria i ara segur que aconsegueix el següent esglaó, és una lluitadora de les que sempre aconsegueixen el que es proposa. Pedro ajuda també molt per contactar amb empreses de la província perquè puguin aportar el seu granet de sorra que per a nosaltres és la vida i Pau fa que tot el que envolta les jugadores a nivell personal, estigui al seu lloc. A més, aquesta temporada han entrat diversos col·laboradors més a la directiva que intenten ajudar en el que poden.
P-Pel teu coneixement del bàsquet femení, ¿què demanes a l'Ajuntament i empreses privades per aconseguir més suports?
R-La resposta fàcil seria diners, ¿no? Però en veritat el que els demanem és implicació. Nosaltres estem encantats amb els suports que ens donen les institucions com l'ajuntament o la diputació i a més els nostres patrocinadors privats, Electrogrup, Caixabank, Transports Lara, Elit Cementos, Núvol, Mediolanum, Sabons Beltrán, Al Port, Autocars Rodriguez i sobretot amb FUSTECMA al cap que ens dona el seu suport incondicional any rere any.
P-¿Confiaves de veritat en l'ascens, ha estat diferent aquest grup de jugadores, més competitives que les altres dues vegades?
R-Des que comencem la temporada, hem tingut alguns problemes. Fitxem una jugadora que mai va arribar perquè l'oficina d'estrangeria de castelló, després de 4-5 mesos, no va donar el visat a una jugadora africana que teníem fitxada, després, després. hem tingut la lesió de Claudia Pérez de llarga durada i alguns altres inconvenients amb reduccions de pressupost durant la temporada… I tot i així, des que comencem a treballar amb elles a l'estiu, els entrenadors teníem clar que enguany, l'equip tenia un punt competitiu diferent. La clau va ser encadenar 7 victòries seguides a l'inici de la 2º tornada i aquí vam veure que hi havia aquesta sang en la mirada que els demanàvem, que elles estaven convençudes que es podia i que la nostra senya d'identitat era l'esforç, el treball en defensa i fer-nos forts enrere per tenir confiança i velocitat en el joc i així li ho traslladem a elles per part dels entrenadors després del partit que ens va donar la classificació i elles van creure fins a l'últim segon, forçant 2 pròrrogues, que ens van donar l'ascens d'una forma èpica i que mai ningú dels que hi érem, oblidarem.
