Adolescència i depressió: L'esport com a antídot

Carlos Bou Sospedra, Graduat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport per la Universitat Catòlica de València i Doctorat per la Universitat Jaume I de Castelló. "Condició Física i Salut Mental en Estudiants d' Educació Secundària Obligatòria: Projecte DADOS", ha posat de manifest en aquest estudi que la condició física està directament relacionada amb la salut mental en l' estudiantat d' Educació Secundària Obligatòria que ha participat en aquest projecte. La tesi ha estat dirigida pel professor Diego Moliner del Departament d'Educació i Didàctiques Específiques.

Pregunta -Sobre quines dades se sustenta per afirmar que l'activitat física és positiva entre la població jove per evitar per exemple la depressió?-¿Han realitzat alguna enquesta a l'efecte? ¿Poden aportar dades que sustenta aquesta conclusió?

R-Les dades mostrades en la meva tesi doctoral formen part del grup de recerca LIFE, concretament al projecte DADOS (Esport, ADOlescència i Salut). Concretament 225 adolescents reclutats en instituts i clubs esportius de Castelló de 14 anys d'edat. Aquestes dades van ser utilitzades per a l' elaboració de 3 articles recentment publicats en diferents revistes d' impacte, que juntament amb altres estudis existents, ens permeten suggerir que una millor condició física està associada amb un millor benestar psicològic.

Ripotenis

Pel que fa a l' obtenció d' aquestes dades, el grup de recerca segueix una metodologia molt sòlida sobre l'obtenció de les dades i hem utilitzat la bateria ALPHA-Fitness per mesurar la condició física i el qüestionari per a adolescents BASC-3 per avaluar el benestar psicològic. Ambdós qüestionaris estan àmpliament validats i són molt utilitzats dins de la comunitat científica.

Aquestes dades no són extrapolables a la resta de la població ni ens permeten establir relacions causa-efecte, però sí que són molt interessants per establir un precedent entre la relació existent entre la condició física i el benestar psicològic en la població adolescent.

P-En aquest sentit, ¿Una persona que practica l'esport habitualment corre menys regs de patir una depressió? ¿Quines altres conseqüències negatives es puguin evitar gràcies a la pràctica esportiva?

R-Una persona que practica esport habitualment ho podem considerar una persona activa i amb una bona condició física. Precisament la condició física és el que tenim en compte en el nostre estudi, és a dir, nivells de resistència, força muscular del tren inferior i superior, i la velocitat-agilitat. Aquestes troballes suggereixen que els adolescents amb menors nivells de resistència cardiorespiratòria tenen més probabilitat d'estar en risc de depressió i que aquells amb majors nivells de resistència i de força reporten majors nivells d'autoestima.

La pràctica esportiva se sol realitzar en grup, fins i tot els esports individuals se solen entrenar dins d'un club o amb altres persones, i això pot ajudar a disminuir l'aïllament social i la soledat.

P-L'estudi se centra en alumnes de Secundària, però per la seva experiència, ¿pensa que des d'aquesta etapa i conforme passen els anys l'esport és saludable a nivell psicològic? ¿Podem afirmar que l'esport és una medicina en aquest aspecte?

R-Tot sembla indicar que l'esport és saludable en aspectes físics, mentals i psicològics des d' edats primerenques fins a l' adultesa i en la tercera edat. actualment, s'estan realitzant molts estudis que tracten de confirmar que l'esport és una medicina, en molt poc temps podrem respondre amb seguretat que l'esport ajuda les persones amb algun tipus de patologia. Tot i que a mi m'agrada pensar en l'esport i la millora de la condició física com a factor de protecció més que com a medicina.

P-Si això és així, ¿no creuen que la pràctica esportiva hauria de tenir més importància en l'horari lectiu dels estudiants en les diferents etapes?

R-Totalment d' acord, hi ha moltíssims estudis que estan demostrant com la pràctica esportiva millora no només la salut física i mental, si no també el rendiment acadèmic. En canvi, cada vegada hi ha menys hores d'educació física a les escoles. Malgrat les lleis educatives, hi ha moviments com "esport a l'escola +1” o un altre tipus d' organitzacions que tracten de promocionar la pràctica esportiva en els centres educatius.

P-Per sexes, ¿han descobert alguna variable que conclogui que un determinat sexe és més propens a una situació concreta per la manca d'activitat esportiva?

R-Així és, sembla que tenir menors nivells de condició física afecta en major mesura el risc de depressió i la baixa autoestima en noies que en nois. Les noies tenen un major risc de presentar malestar psicològic que els nois.

P-¿És un risc llavors el sedentarisme, tan habitual avui dia, com l'abús dels videojocs?

L'ús dels videojocs i el temps de pantalla en general: veure la tv, estar amb el mòbil, amb l' ordinador, etc.. fomenta el sedentarisme. I actualment s'estan relacionant molt aquest tipus de pràctiques amb indicadors de malestar psicològic com el risc de depressió, l'estrès o l'ansietat.

P-Sembla que tot estigui barrejat sense saber què ve abans. ¿Fomentem l'esport per afavorir l'autoestima i evitar la depressió? ¿I què passa quan un nen no juga al seu equip i vol deixar l'esport? ¿Com ens ordenem?

R-La relació causa-efecte no està clara, el que si el que volem és fomentar l'activitat esportiva entre els joves, aquests han de participar en aquesta pràctica, estar a la banqueta o a la grada sense jugar no és realitzar una pràctica esportiva.

L'abandonament primerenc de la pràctica esportiva també és un tema molt actual i té molt a veure amb la pressió que reben els joves atletes. El que considero de sentit comú és que si una persona no gaudeix del que li agrada per una mala situació puntual, ha de tractar de canviar-la per tornar a gaudir de l' activitat.

P-Hi ha clubs que fins i tot tenen psicòlegs. ¿És tot qüestió de veure sempre la raó d'un mal resultat o mala dinàmica? ¿Fins a l'esport ens hem de preocupar que tot va bé quan ja la seva pràctica és positiva ja de per si?

R-La figura del psicòleg dins del món esportiu és cada vegada més habitual, a Espanya sembla recent però en altres països com EUA està instaurada des de fa molts anys. Jo treballo en un club de futbol, on tinc la gran sort de tenir una psicòloga dins del cos tècnic i la seva tasca és ajudar i guiar els nois en el seu dia a dia, ajudar-los a tenir eines per a la gestió de l' èxit, del fracàs, de les males situacions personals, a ordenar-se fora de l' esport, a expressar les seves emocions, etc.. Els mals resultats o la dinàmica són un punt més dins de la gran tasca que fa.

Carlos Bou Sospedra:

Graduat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport per la Universitat Catòlica de València

Màster Universitari en Formació del Professorat de Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes per la Universitat Catòlica de València

Màster d' Entrenador de futbol, direcció d' equip i metodologia per la Reial Federació Espanyola de Futbol.

Doctorat per la Universitat Jaume I de Castelló. "Condició Física i Salut Mental en Estudiants d' Educació Secundària Obligatòria: Projecte DADOS".

actualment, professor del grau de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat Jaume I i entrenador de l'Infantil A Roda lliga infantil autonòmica de la Comunitat Valenciana. Vuit temporades com a entrenador en les categories inferiors del Villarreal CF.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau escriure el teu comentari:
Introduïu aquí el vostre nom