A continuació farem un recorregut per la història del futbol base valencià, com es competia fa gairebé cinquanta anys, quines eren les seves categories i com s'ha anat modificant les categories a través del pas dels temps.
Comencem el nostre repàs a la temporada 1976/77 amb la creació de la Lliga Nacional Juvenil, des del seu inici fins a la temporada 1985-86 aquesta competició és similar a la Divisió d' Honor actual amb 7 grups a tot Espanya. La 2ª categoria era la Primera Regional (amb 3 i, després, 4 grups de 10, 12 equips o 15 equips…va anar augmentant amb el temps). La UDE va tenir el privilegi de jugar en aquella Lliga Nacional Juvenil, en concret, a la temporada 76-77 (foto de l' article) comptant a les seves files amb l'avui president Ximo Guzmán, Vicente Mingarro i Antonio Marco, el dia que van rebre el FC Barcelona.
En aquest format, diversos equips valencians van aconseguir fer-se amb el títol d' algun dels grups, el València CF va guanyar a la 81/82 i en la 83/84; el CD Castelló a la 80/81; el Elx CF a la 78/79 i el Hércules CF, també va ser campió en la 84/85. Els campions dels grups jugaven després mitjançant eliminatòries la Copa del Rei, disputant-se la final abans i al mateix estadi que la Copa del Rei dels majors. El CD Castelló, i mentre no es demostri el contrari podria jugar una hipotètica promoció d'ascens a Segona B i un descens del Vila-real CF B comportaria el descens de l'equip C i no del CD Roda, va disputar la semifinal de la Copa del Rei davant el Reial Madrid en un Bovalar a “reviure”.
de 76-77 a 85-86, es permetia la coincidència de juvenils A i B d' un club en una mateixa categoria. En aquesta forquilla de temps, el València B (denominat Mestalla), l'Elx B (Elche At) i el Castelló B (Castelló At) van poder competir a la màxima categoria , en aquests moments la Lliga Nacional, alhora que els seus conjunts majors i fins al seu mateix grup, 2 vegades, 1 i 1 respectivament cadascun dels tres esmentats
Superlliga Juvenil
Passat aquest període de temps, a la temporada 1986-87, es produeix un canvi creient-se un únic grup nacional, l'anomenada Superlliga, amb un únic grup nacional, aquesta categoria duraria fins a la temporada 1989-90.
Només dos equips valencians van entrar en la primera temporada de la seua creació, Llevant UD i Kelme CF; posteriorment jugarien Kelme CF i Elche CF a la 87/88; Kelme CF i València CF en la 88/89 i en la 89/90. En aquesta Súperliga s'admetia fins 4 jugadors majors de 18 i menors de 24 anys. 19 anys.
particularitats per a les designacions
La RFEF va realitzar una nova reestructuació en finalitzar la temporada 89/90, creant la nova categoria Divisió d' Honor Juvenil a partir de la 1990-91 fins a l' actualitat. Llavors la màxima categoria era la Divisió d'Honor, sent la 2ª la Lliga Nacional.
Cal tenir en compte, que des de la 90-91 a 94-95, va existir la Lliga sub 19, en la qual es permetia no només aquells 4 jugadors de la Súperliga, sinó ja tota la plantilla; en canvi, a Divisió d'Honor i Lliga Nacional i altres nivells seguien assimilant sub 18 com a juvenil; va ser a partir de la 95-96, en desaparèixer la lliga puja 19, quan es va establir la condició de menor de 19 anys per a la categoria juvenil; i fins avui.
En aquests anys el València CF ha aconseguit 8 campionats, 9 el Vila-real CF; dos el Llevant UD, a la temporada 20/21 i en aquesta última temporada; i el Hércules CF va ser campió en la temporada 98/99
Equips valencians participants en la màxima categoria juvenil
Aquests són els equips valencians que han participat en alguna ocasió en la màxima categoria juvenil nacional des de la temporada 76/77, gairebé la meitat dels 41 conjunts que han jugat a la màxima categoria, ho han fet en nombre igual o inferior a 2 temporades :
# | EQUIP | TEMP |
---|---|---|
1 | VALÈNCIA CF | 46 |
2 | HÈRCULES CF | 38 |
3 | LEVANT UD | 37 |
4 | INFANTIL A CD CASTELLÓ | 36 |
5 | ELCHE CF | 35 |
6 | VILLARREAL CF | 28 |
7 | KELME CF | 25 |
8 | CF TORRE LEVANTE | 15 |
9 | RODA DE CD | 14 |
10 | CD DON BOSCO | 10 |
11 | CF CRACKS | 10 |
12 | ALBORAYA UD | 9 |
13 | ALACANT | 8 |
14 | ALGEMESÍ | 8 |
15 | UD ALZIRA | 7 |
16 | HURACAN | 6 |
17 | BENIMAR | 5 |
18 | TORRENT CF | 5 |
19 | CF GANDIA | 4 |
20 | CD ALCOYANO | 3 |
21 | CD CONTESTANO | 3 |
22 | PATACONA CF | 3 |
23 | UE L' ALCÚDIA | 2 |
24 | CD ELDENSE | 2 |
25 | UD QUART | 2 |
26 | TAVERNES BLANQUES CF | 2 |
27 | TORRELLANO | 2 |
28 | VALÈNCIA CF B | 2 |
29 | INSTER SAN JOSÉ | 2 |
30 | CF LA NUCÍA | 2 |
31 | VILLENA | 1 |
32 | UD VALL DE UXÓ | 1 |
33 | PATERNA CF | 1 |
34 | ALBATERA | 1 |
35 | UD PUZOL | 1 |
36 | SANT BLAS | 1 |
37 | RACING ALGEMESÍ | 1 |
38 | PINGÜINS SALESIANS | 1 |
39 | CD BETIS FLORIDA | 1 |
40 | CD CASTELLÓN B (CASTELLON AT) | 1 |
41 | ELCHE CF B | 1 |
L'últim Villarreal CF que va fer doblet en la 18-19
Comandats per Miguel Ángel Tena, un equip en el qual jugaven talents de la talla d'Àlex Baena o Filip Jorgensen va estar a punt d'aconseguir la triple corona de Divisió d'Honor, Copa del Rei i Copa de Campions.
Finalment, els de Tena van aconseguir alçar els dos primers títols i van caure de manera cruel a la tanda de penal a la final de l'últim gran torneig davant el Reial Saragossa, però aquella temporada va passar a la història de la Cantera Grogueta i sempre serà recordada com una de les millors generacions Sub-19.
Onze membres de l'equip encara al Villarreal
Àlex Baena i Filip Jorgensen, traspassat aquest estiu al Chelsea, s'han fet un forat a l'elit, altres com Carlo Adriano, Dani Tasende i Diego Collado han sigut importants en el Villarreal B. Enric Martínez. Iván Morante, Juan Carlos Arana, Fer Niño o John també ha tingut trajectòries destacades.
A l' equip, també hi eren Izan Morcillo, Vicente Bellmunt Jorge Carlos Galdón, Borja Marzá, Javier Comeras, Vadim Murria, Robert Bairam Mihalache, Javier Cendón, Daniel Pereiro, José Luis Blanco, Rodrigo Robles, Àlex René, Gonzaga Delage i Miguel Operé.
Història de la Pedrera Grogueta
Aquest històric doblet va ser el segon en el palmarés del Villarreal Juvenil, havent conquerit el primer Javi Calleja qui va aconseguir tres Lligues amb el Juvenil A de Divisió d'Honor, a més d'una Copa de Campions d'Espanya.