No diríem "ànimes bessones” perquè sonaria exagerat. Però sí que, com a granotes, trobem cert paral·lelisme entre les aficions del CD Castellón i el Llevant UD.
Al marge dels jugadors, entrenadors i fins i tot directius compartits històricament, ambdues aficions hem lluitat contracorrent en moltes ocasions, fins i tot amb el nostre club a la vora de la desaparició; hem patit el menyspreu, el cap del veí totpoderós, i, però, ens hem aixecat de les nostres cendres i aquí seguim, sempre remant. Tots dos són els clubs més antics en el seu entorn. Patidors, pacients, optimistes malgrat tot. Perquè un equip es mesura més per la seva afició que pels seus títols.
Per això sempre hem admirat l'afició de Castalia. Ser figuerenc en circumstàncies difícils i omplir l'estadi per a nosaltres és més significatiu que ser seguidor d'un club que sempre guanya i, tot i així, la seva afició és freda i distant, despòtica, amb actitud de nou ric.
El nostre és romanticisme pur. Remar contracorrent. Encara a risc de caure en l'exageració, sostenim que ambdues aficions representem la supervivència, la resistència, la teranyina.
Aquesta temporada, per fi, els dos equips es tornen a creuar després de quinze anys sense que el Castelló visite el Ciutat. En aquest quart de segle només s'han enfrontat en tres ocasions a Orriols: 2006, 2009 i 2010. L'última, a 13 de juny, penúltima jornada, amb un Castelló ja descendit, va suposar l'ascens matemàtic del conjunt granota a Primera. Aquell dia els camins d'ambdós clubs, rivals històrics habituals, van prendre direccions oposades. Un va anar més d'una dècada a les altures assolint fins i tot Europa. L'altre encara patiria un descens administratiu a Tercera on va anar set temporades de travessia al desert. Fins i tot va arribar a visitar el filial del Llevant. Abans, els albinegres van visitar el Llevant en 21 ocasions en categoria nacional, sumant Segona, Segona B i Copa. Un derbi clàssic al segle passat, històric, que torna per la porta gran.
Tenim la certesa que el xoc de diumenge serà emocionant, malgrat la coincidència amb la Romeria. Fa ja temps que aquest Castelló es va tornar un equip terrorífic, capaç de fer un trepidant pols a qualsevol, a tomba oberta, en pla taronja mecànica. Juga al tot o res, sempre a l'atac. Potser no combini amb fatal bellesa, ni goleja amb les mans a les butxaques. però, i què. També en les seves emboscades habita certa forma d'esplendor. El Llevant, el conjunt que menys perd de la categoria, ho va patir en el partit d'anada amb una derrota justa. Ara s'haurà d'emprar a fons si vol superar els homes de Plat i mantenir-se en cap de la taula. Llarga vida a l'autèntic derbi de la Comunitat.
Article de José Martí. Editor del blog Vivències Granotes
