Satisfacció en Primer Toque CF després d'aconseguir la permanència de la seva Infantil A en Autonòmica, categoria en la qual competirà per tercera temporada consecutiva. Una última jornada emocionant en la qual no podia fallar. conversem amb Valero Fraile, director del club, i Luis Cubedo, tècnic de l' equip, sobre aquest assoliment i repercussions que tindrà en la seua estructura doncs no només s'ha aconseguit la permanència en Autonòmica sinó que el B ha pujat a Preferent i el club tindrà altres dos equips a Primera.
Pàg- Valero, ¿Què suposa per a PT la permanència en Lliga Autonòmica i l'ascens del B a Preferent així com fins a tres equips a Primera?
R-Suposa un pas endavant més en el creixement del club a nivell esportiu, i la conseqüència a un fantàstic treball realitzat per l'àrea esportiva en els últims anys; des de les persones que es dediquen a la direcció i coordinació, fins als tècnics i els mateixos jugadors.
Això ens ha de permetre estar en una situació de privilegi, vam poder oferir als nostres jugadors, tant els que ja són al club com els que s'incorporin, no només la possibilitat d' estar en el seu nivell, sinó de tenir l' opció d' evolucionar ja que disposarem d' equips en les 4 categories infantils, des de 2ª regional fins a Autonòmica.
P-¿Quina ha estat la clau per haver afrontat amb èxit l'últim tram de la temporada?
Entenent aquesta pregunta en referència a l' Infantil A, el cert és que des del primer dia de la pretemporada afrontem el repte amb la major humilitat i sabent que anava a ser complicat fins al final.
La clau ha estat al cos tècnic, que ha estat capaç de, amb una plantilla força curta, tenir la gent molt endollada fins al final, creient en el que feien i superant amb molta maduresa i paciència els mals moments i cops durant la temporada.
Les lligues són molt llargues i cal saber aprofitar els bons moments i no enfonsar-se ni quedar-se tocat en els mals. Aquesta mentalitat i insisteixo, maduresa que creiem que s'ha transmès des del cos tècnic als jugadors, ha estat clau per aconseguir els últims 9 punts en joc i salvar la categoria.
P-¿Teniu ara mateix la millor estructura de F11 Infantil de la CV?
No sabem les estructures de tots els clubs però sí que està clar que estarem entre les millors, com a molt es pot tenir algun equip més en primera, però en aquests moments, amb un equip en Autonòmica, un altre en preferent, 2 en primera i un en segona, tenim l'estructura perfecta i l'hem d'aprofitar.
P-¿Quina conseqüència directa té per al club tenir tantes places de jugadors en categories top?
Ens permet oferir als jugadors que ja estan al club el millor lloc per al seu nivell i evolució personal, i també la possibilitat de captar talent, tan important per competir en aquests màxims nivells autonòmics.
Vam ser l'únic club de la província, si treiem de l'equació als 2 equips de l'estructura professional del Villarreal, que són el mateix Villarreal i el Roda. Això ens ha de servir per comptar amb els millors jugadors provincials de l'edat.
P-¿Aquesta és la base per a dins d'un parell de temporades a Cadet per a un futur Juvenil en Lliga Nacional?
Cal ser cauts i realistes, estem en una província petita i tenim experiència del difícil que és competir i mantenir-se en aquestes categories cadet i infantil autonòmica.
Som ambiciosos, sempre ho hem estat. Per això en aquestes últimes campanyes, tot i ser un club jove, estem podent gaudir d'aquestes categories de màxim nivell infantil i cadet.
És clar que estem fent passos per estar any rere any barallant per estar en autonòmica. La categoria Nacional en juvenil és un altre dels objectius del club.
en definitiva, ens hem d'exigir el que estem aconseguint aquestes últimes temporades. Consolidar-se en aquestes màximes categories em semblen paraules majors, ja que estem parlant de 16 clubs de tota la comunitat Valenciana, alguns d'ells amb estructures totalment professionals i amb uns recursos molt superiors als nostres.
Estem on tenim i volem estar, però amb l'ambició de continuar creixent.
P-Luis, a nivell personal, ¿què suposa per a tu aquesta permanència? ¿Potser és el més treballat i viscut en els teus anys com a entrenador?
Quan iniciem la temporada sabíem de la dificultat que anava a tenir l'equip que començava de 0, nou, amb jugadors que arribaven amb poc bagatge competitiu de 2ª regional i 1ª regional, la gran majoria, i un grup reduït de Preferent. La clau ha estat confiar en el treball diari sabent que donaria els seus fruits al llarg de la temporada. Quan hi ha hagut fruits, em refereixo a l'evolució personal i futbolística dels jugadors, i la nostra formació com a tècnics.
Aquesta permanència es podria resumir amb les paraules i resiliència Durant la temporada hem passat moments de tota mena, en els delicats hem aconseguit enfortir-nos com a grup i això ens ha permès afrontar l'últim tram de la temporada amb confiança i optimisme.
L'any passat vaig tenir la sort d'aconseguir l'ascens a Autonòmica, no va ser fàcil amb un inici complicat i l'equip va ser en la mateixa línia que enguany, assolint un objectiu que, al principi, no era al nostre cap. No obstant això, aquesta temporada ha estat la més exigent, adaptar-te a aquesta lliga porta un procés, moltes hores invertides en una categoria que no et permet “parpadejar” i, malgrat els moments complicats, et diria que l'he gaudit molt. Quan alguna cosa t'apassiona no importen les hores dedicades, es fa tot amb il·lusió i dedicació.
P-¿Pots resumir-nos el teu curriculum com a entrenador i els ascensos assolits?
Els meus inicis van ser a l'ACD Benicense, després passa pel Burriana FB, d'aquí ja m'incorporo a Primer Toque CF on compleixo 13 anys, tota una vida esportiva.
Respecte a l' assoliment, l'ascendir o salvar un equip al final forma part del treball de tot un cos tècnic, coordinadors, director esportiu i dels principals protagonistes, els jugadors, sense ells no seria l'entrenador que soc avui dia.
Quin balanç en matèria dʻEsports fa dʻaquests dos anys de legislatura 15 anys gaudint de ser formador de futbol base i podria dir-te que és el més bonic que existeix. Veure com estan el dia 1 i com acaben la temporada dona una satisfacció enorme.
Sòl dir que els anys que més m'han fet créixer han estat aquells en què hem lluitat per la salvació, i aquest és un d'aquests anys.
Quan guanyes molt sembla que tot s'està fent bé, tot són falòrns, i és on cal posar el focus, sempre hi ha coses a millorar. No obstant això, quan els resultats no són positius sembla que el treball no és el correcte i, en moltes ocasions, hi ha altres factors que impedeixen que els resultats siguin positius encara que l'evolució de l'equip sí que ho sigui, en aquest moment és quan cal creure en el procés. Si alguna cosa m'ha fet fer passos cap endavant com a formador ha estat aconseguir evadir-me del resultat durant la setmana, entrenar pensant en l'evolució dels nois. D'altra banda, la tranquil·litat i confiança que ens ha traslladat la direcció del club, amb Jordi, Valero i Rocky com a caps visibles, també ha estat una de les claus de l'èxit.
Pel que fa a ascensos al club, han estat un total de 5 ( en categoria juvenil, cadet i infantil), i aquesta salvació que per a mi significa un més ja que era un objectiu top quant a dificultat.
P-Eres una persona optimista malgrat en ocasions estar en situacions límit. ¿En què t'inspires per ser optimista i el més important com ho trasllades a jugadors tan joves?
En aquests quinze anys he passat per moltes vivències i totes aquestes situacions són experiències que et serveixen perquè en moments com els que he viscut aquesta temporada sàpigues relativitzar, treure-li ferro i afrontar-los amb la calma necessària, només és futbol. A més, tenir al teu costat un cos tècnic a l'altura és essencial, sense ells no hagués estat possible (Luis, Pau i Josep).
Als jugadors, en els moments més complicats de la temporada, del que menys els he parlat és de futbol(classificació, resultats…). Hem fet moltes reunions informals individuals durant els entrenaments, xerrades d' objectius de millora amb famílies-jugador, transmetent-los energia positiva i destacant l'evolució que estaven tenint, tractant d'allunyar-los del “NO PUC” i fer-los creure en el procés. D'altra banda, a través de l'anàlisi de vídeo setmanal hem aconseguit que guanyessin en seguretat i arribessin als partits més preparats i menys preocupats pel que es podien trobar.
¿De què serveix parlar del que ens estem jugant cada setmana? Ells venen a gaudir competint i un dels nostres objectius ha de ser que afrontin aquesta competició amb serenitat. Se sol dir que l'equip és el reflex de l'entrenador, si nosaltres no gaudim ells tampoc ho faran. És clau el missatge que els dones i el com se'l dones perquè creguin en tu.
Finalment, m'agradaria destacar el paper de la nostra psicòloga Ana, els seus consells també m'han permès enfocar les situacions d'una altra manera, tot suma.
Aprofito aquestes línies per agrair a tot el club l'espectacular suport rebut en el partit vs Fundació València en el qual certifiquem que Primer Toque estarà una temporada més en lliga autonòmica infantil. Donar les gràcies als jugadors i familiars de l'equip, és moment de gaudir de l'aconseguit.
