Voulgaris és un gran jugador i és el gran beneficiat per la cessió de Castalia

Una declaració d'intencions. Esperava un altre marc, per exemple, l'Estadi Castalia i no el saló de plens de l'Ajuntament. Més enllà de la retòrica de l'acord exposat pels protagonistes, sense donar xifres, ni concretar excessives actuacions, el document de concessió administrativa passarà aquest dijous per la Junta de Govern Local i serà en aquell moment quan caldrà veure la lletra petita de l'acord. La ciutat ha donat molt al CD Castellón amb aquest acord.

El gran beneficiat per aquest acord és Haralabos Voulgaris, president del CD Castellón. La concessió demanial de Castalia, per 50 anys, permet considerar l'estadi Castalia com un actiu del Club, la qual cosa repercuteix directament en la comptabilització de fons propis de l' entitat, però el més important és que permet contemplar administrativament ingressos per explotació i retorns de les inversions que es realitzen. Per posar un exemple, pots establir un contracte publicitari de 10 anys amb una empresa, que paga el 50% del contracte en el moment de la signatura de l' acord. Amb una cessió, per exemple a 10 anys, un acord beneficiós com el descrit no podria realitzar-se. Així per poder complir amb les exigències d'un Fair Play Financer en formar part de LaLiga, el CD Castellón millora i molt la seua situació.

STOP AL FOC

Perquè d'això va l'acord. de Fair Play financer de la Lliga, el qual fa referència al límit màxim de despesa que pot consumir un club en els salaris de jugadors, primer entrenador, segon entrenador i preparador físic del primer equip (plantilla inscriptible). Aquest límit inclou a més la despesa en filials, pedrera i altres seccions (plantilla no inscriptible).

Els conceptes que s' inclouen en el límit de cost de plantilla esportiva inscriptible i no inscriptible són: salaris fixos i variables, seguretat social, primes col·lectives, despeses d' adquisició (incloses comissions per a agents) i amortitzacions (l' import de compra dels jugadors imputat anualment en funció del nombre d' anys de contracte del jugador).

El límit es calcula en funció dels ingressos del club (d' aquí la importància de la concessió per 50 anys de Castalia). A aquests se'ls descompta els costos d'estructura i el deute pendent previst durant la temporada. El resultat és el que cada club pot destinar a salaris.

Sens dubte, Haralabos Voulgaris ha aconseguit més que Vicente Montesinos. Superar la barrera dels quatre anys (concessió amb autorització d' ús) és una concessió demanial ( fins 70 anys ) concebent a més que l' Ajuntament entén la concessió com d' interès públic.

Bob ha exposat que com en els camps moderns hi haurà restauració i espectacles. El que sí que he fet de menys és un major compromís per ambdues parts perquè del conveni surti enfortit l'esport de la ciutat. Tampoc se sap quants diners va a posar el CD Castellón en la millora del recinte de l'Avinguda Benicàssim ni qui assumirà possibles amplacions més enllà d'un Pla d'Inversions que no coneixem. De moment les inversions a Castalia són a càrrec de l'Ajuntament de Castelló amb romanents de Tresoreria de l'any 2023. Dirà l'alcaldessa que és el millor conveni del món -per la durada- però potser només serveixi perquè el CD Castellón pugui utilitzar Castalia com a aval davant futures obligacions de LaLiga. Esperarem a aquest document de concessió administrativa, la seva lletra petita, per saber quina compensació rep la ciutat més enllà del benefici per al CD Castellón que alguns poden considerar suficient però que un Ajuntament, potser, ha de vetllar encara més pels interessos generals de la ciutat. Bob ha guanyat, de moment, la partida com a bon jugador.