Només arribada a Espanya, Aixa Salvador, jugadora del Femení A del Villarreal CF, igual que va fer dos dies abans de la gran final, atén Castelló Base, aquesta vegada ja amb el trofeu de campiones del Món Sub-17 després de guanyar el partit clau 2-1 davant Mèxic.
P-¿Va ser dissabte el dia més feliç de la teva vida?
R- La veritat que no hi ha més alegria que jugar una final d'un mundial disputant minuts i guanyant, estem molt contentes totes per tota la feina que hem fet per poder aconseguir aquest gran triomf
P-¿En quin entrenador i persones has pensat?
R- La veritat que en aconseguir això, t'atures, penses, mires cap enrere i dius: tot el sacrifici de tots aquests anys enrere ha valgut la pena.
P-¿Quins records se t'han vingut al cap?
R- Tots els moments viscuts fins ara, de quan era petita i començo a jugar a futbol, del que he anat fent pel camí i de tots aquells que m'han ajudat que tot això hagi estat possible
P-¿Sou les grans protagonistes del canvi per bé del futbol femení a Espanya?
R-Jo crec que això ha de donar que parlar perquè el futbol femení continuï creixent cada vegada més i més
P-¿Quines raons expliquen el vostre campionat del món? ¿El treball des de la base?
R- Tota la unió del grup des del principi i tot l'esforç i la dedicació i sobretot ser unes grans lluitadores
Aixa ha volgut tornar a dirigir-se a tots els aficionats groguets apassionats de la Cantera Grogueta.
Diari d'un Mundial (última part)
Us ho prometeu i amb aquestes línies compleixo la meva promesa. ¡Som campiones del Món! Quines ganes tenia de dir-ho. El passat dissabte guanyem a Mèxic en la gran final del Mundial d'Uruguai (2-1) i complim un somni. No m'ho podia creure. Enguany ja havia guanyat el Campionat d'Espanya i l'Europeu, però el Mundial és el Mundial.
No sabria descriure'ns el que sentí quan van demanar el final del partit. Mirara on mirara veia gent que vull amb una expressió d'alegria immensa. Ha estat el moment més feliç que he viscut sobre un camp. Les meves companyes, tot el cos tècnic, els aficionats que ens van donar suport durant tot el torneig… Tots grinyolaven d'alegria, algunes lloraven… ¡Érem campiones del Món! Perdoneu que em repeteixi, però és que encara no m'he fet a la idea.
Bo, i el moment d'aixecar la Copa del Món… Això sí que mola. Ho havia vist moltes vegades a la tele, però estar tu aquí és diferent.
Han estat unes setmanes molt intenses. Diria que un mes inoblidable. Les meves companyes i jo hem viscut una experiència increïble. Hem entrenat molt dur i això ens ha servit per assolir l'objectiu. Sona a tòpic, però hem format una gran família i no puc estar més orgullosa per això. Hem fet història. Som la primera Selecció Espanyola Femenina que es proclama campiona del Món.
Sabem que avui es parla molt de nosaltres, però el que m'impressiona és que en el futur també es farà. Es recordarà aquest campionat i jo podré dir que ho visc des de dins.
Tinc ganes de tornar a casa per veure la meva família i amics. Han estat un llarg mes sense ells. No m'oblido de les meues companyes en el Femení del Villarreal. Em vaig emocionar quan vaig veure el vídeo que van pujar a xarxes socials per recolzar-nos a la final. Sentí el seu suport malgrat que estaven a milers de quilòmetres. També sé que ahir van guanyar un rival molt dur com és l'Alhama, així que tot són bones notícies.
Avui arribem a Madrid amb la copa sota el braç. ¡Campiones del Món!
