La "poma albinegra", el gran espai urbanístic que inclou l'Estadi Castalia, la Piscina i Poliesportiu Municipal, les pistes de pàdel i l'emblemàtica Torre Maratón, serà un projecte de millora i revitalització urbana que tindrà com a principal actuació la reforma de l'Estadi de propietat municipal. Aquest projecte serà una realitat en cas que Begoña Carrasco, candidata del Partit Popular, sigui la propera alcaldessa de Castelló i per això aquest matí, acompanyat pel director general del club, Jordi Bruixola, ho ha presentat davant de l'Estadi.
L'actuació no preveu ampliar l'aforament sinó una millora i rehabilitació íntegra de l'Estadi per garantir-ne la seguretat i una millora estètica també del seu aspecte exterior que podria incloure també la conversió en zona de vianants dels habitatges que es troben al costat del Fons Sud. No s'ha xifrat el cost de la inversió però, segons Carrasco, l'Ajuntament de Castelló sol·licitaria ajudes a institucions com la Generalitat Valenciana, la Diputació i la dotació de fons europeus. D'aquesta manera, Begoña Carrasco ha volgut donar tot el suport des de l'Ajuntament de Castelló al club de referència de la ciutat.
Begoña Carrasco ha presentat la seva proposta per fer de l'entorn del Castalia una nova poma esportiva albinegra, prioritzant la seguretat i l'accessibilitat de l'estadi. “Volem dotar aquest enclavament urbanístic de més atractiu, posant en valor la torre Marató, l'estadi Castalia i al Club Esportiu Castelló. La nostra prioritat és la seguretat d'un estadi que acull més de 14.000 aficionats. Presentem aquesta actuació de reforma amb la vista posada al 2022, per fer-la coincidir amb la celebració del centenari del Club Esportiu Castelló. Seria la millor manera d'homenatjar el club i l'afició, amb un complex esportiu de referència, amb instal·lacions al servei de la ciutadania”. Així ho ha anunciat la candidata popular a la presentació -que ha tingut lloc davant de l'estadi Castalia-, on ha estat acompanyada de membres de la directiva del CD Castelló; de representants de la Federació de Penyes del Club Esportiu Castelló; de la Fundació albinegra, a més d'aficionats intressats a conèixer el projecte.
En el discurs, Carrasco ha prioritzat la necessitat urgent d'actuar a les instal·lacions municipals de l'estadi Castalia, “perquè hi ha informes policials que alerten de les greus deficiències en matèria de seguretat, davant dels quals el govern de PSOE i Compromís no ha fet res en quatre anys, sent conscient de la gran quantitat d'aficionats, més de 14.000, que acudeix a l'estadi a veure jugar al Club Esportiu Castelló i fins i tot malgrat haver denunciat els mateixos aficionats la caiguda de runes, posant en perill els vianants”, assenyala.
L´alcaldable popular ha manifestat que actuarà reformant l´estadi, consensuant cada pas a seguir amb el Club Esportiu Castelló, que és l'entitat que utilitza en exclusiva l'estadi de propietat municipal, “perquè no els donarem l'esquena com ha fet l'alcaldessa, Amparo Marco, en aquests quatre anys, sense voler reunir-se amb la directiva del club. Nosaltres mantindrem un diàleg permanent que ens faci coneixedors de les mancances i necessitats de la instal·lació”, subratlla.
Carrasco vol convertir Castelló en capital de l'Esport, que aquest sigui un revulsiu per atraure turistes i un dinamitzador de l'economia, “comptant amb les millors instal·lacions que puguin albergar campionats a nivell nacional i internacional, com ja es feia abans, generant 40.000 pernoctacions a l'any i més de sis milions d'euros de tornada de la inversió”, apunta.
En la mateixa línia de consens Carrasco es compromet a redactar el conveni de cessió d'ús de les instal·lacions de Castalia al Club Esportiu Castelló. I explica que “enfront d'una comissió que no ha servit de res, perquè PSOE i Compromís no van fer partícip el mateix club de les negociacions, treballarem per arribar a signar un document que satisfaci les dues parts. El nostre compromís de diàleg i consens serà real, no de mera propaganda com ha resultat ser la legislatura de PSOE i Compromís, amb molts anuncis i poques realitats”.
