Alegre, respectuós, curiós, humil… Muhammed Touray 'Moha’ va ser envoltat per tots els seus companys només acabar la final per celebrar elCampionat d'Espanya de seleccions autonòmiques Sub-14 assolit amb Catalunya. Té aura de talismà, dues participacions i dos títols, però el gran èxit el va conquerir en 2019 quan per fi va poder tornar a reunir-se amb els seus pares a Espanya.
Mohava néixer a Gàmbia, però, sent un nadó, el seu pare Hagie Touray va decidir jugar-se la vida a la recerca d'un futur millor que oferir-li a la seva família. No sabia si anaven a tornar a retrobar-se algun dia, però tenia molta fe en què així seria. L'inhòspit trajecte el va portar a Espanya.
Només havia recorregut la primera etapa del trajecte, potser la més difícil, però no era suficient, havia de trobar feina per portar la seva família. No van ser mesos fàcils, desistir no era una paraula que contemplés per tornar a ser feliç. Amb sacrifici, i a base de molta feina va poder portar Espanya a la seva dona, Hawa Omuo Bah, però no va ser fins 2019 quan va aconseguir que vingués el seu fill Moha.
Havien estatmés de 10 anys sense veure'l, els seus familiars el van acollir al seu país com un fill mentre el seu físic es potenciava de forma natural i va començar a jugar a futbol amb una pilota o el que fos. No era el més important. Amb la pilota somreia.
Només retrobar-se amb els seus pares a Palafrugell va iniciar la seva adaptació a un país nou, molt diferent al que vivia, amb la dificultat de l' idioma… peròsi alguna cosa caracteritza el futbol és el seu poder integrador. Al parc va ser acollit pels que aviat es van convertir en els seus amics i un dia, mentre jugava, coordinador delCF Begur, Adil Bouazzati, va veure alguna cosa en ell que el va portar a preguntar-li quants anys tenia. I es va incorporar al club.
Era diferent, tenia la pilota, el seu físic enlluernava per a la seva edat i, tot i ser aleví, aviat va començar a jugar a l'equip infantil. A les poques setmanes, el Girona FC li va captar, però li va deixar cedit perquè el més important era que seguís amb la seva adaptació a un nou país i a una vida molt diferent a la de la seva Gàmbia natal.
Aquest anycompleix la seva segona temporada al Girona FC, juga al Cadet A (tot i que té edat infantil) i, amb l'aconseguit a Moncada, té dos 'Campionats d'Espanya', tot i que el major assoliment és haver tornat a viure amb la seva família.
«Estic molt content de tornar a guanyar el campionat d'Espanya i molt orgullós de l'equip perquè hem treballat molt bé per guanyar-lo. Els meus pares també estaran molt contents, vull ser futbolista”, afirma Moha, que es fixa molt en el joc deOusmane Dembélé iNeymar, els seus ídols en jugar en la posició que ell ocupa.
El seu entrenador amb la selecció de Catalunya, Rafa Beltrán, reconeix que el “futbol és una eina social importantíssima per a la inclusió i el creixement dels xavals, perquè gent que al millor ha tingut unes dificultats pugui viure unes experiències úniques i poder estar amb companys i créixer socialment. El futbol està contribuint molt a la societat«.
A l'hora de parlar de Moha, esbossa ràpidament un somriure: “És una persona molt respectada, molt volguda, agradable, encantador, tímid, introvertit… Però alhora, si li dones una mica de canxa, te la pot liar perquè no deixa de ser un xaval. És un encant tenir-lo a la nostra plantilla, sempre amb un somriure a la cara, sempre bones paraules, molt educat… Tenir Moha és un plus per a nosaltres i ens aporta moltíssim a nivell de qualitat humana«.
Només té 14 anys i per la banda esquerra fa diablures, qui sap què li depararà el futur o si farà realitat el seu somni de ser futbolista, però el seu primer gran títol va ser tornar a retrobar-se i viure amb la seva família a Palafrugell. Ara, gràcies al futbol, s'està integrant en una societat molt diferent a la del seu país d'origen i qui sap si en el futur el seu nom serà per als nois més joves com ho són ara per a ell Dembélé o Neymar. “M'agradaria ser com ells”, conclou.
Text i imatges :RFEF
