Óscar López ens dona a conèixer “Futbolista a Casa: Una guia completa per als pares de futbolistes”

Óscar López, seleccionador valencià sub12, ens presenta el llibre«FUTBOLISTA A CASA: La guia completa per a pares de futbolistes«, un llibre per a pares que com sempre a la vida es troben davantaspectes desconeguts i amb nous desafiaments als quals enfrontar-se sense a penes ajuda.

Gràcies l'experiència obtinguda perÓscar López com a jugador professional, durant 14 temporadesen diversos equips de la Comunitat Valenciana, Vila-real CF, CD Alcoià, A. Saguntí, Benidorm; i ara, comentrenador en la Selecció Valenciana sub12; ens facilitaràconsells pràctics i estratègies efectivesper aprendre a ser el suport que el nostre fill necessita, d'ajudar-nos a pares i mares de les eines necessàries per superar qualsevol desafiament en la seva trajectòria esportiva.

Pregunta.-Primer de tot, ¿Per què i com un exfutbolista i entrenador es posa a escriure un llibre?

R: Gràcies per la pregunta. Com a exfutbolista i entrenador, decidí escriure «Futbolista a Casa» perquè volia compartir la meva experiència i coneixements i així ajudar en la mesura de les meves possibilitats als pares de futbolistes joves. Durant la meva carrera, vi de prop els desafiaments que enfronten els futbolistes i els seus pares en el món del futbol, i vaig sentir que les meves vivències podien ser de gran ajuda.

El llibre és una forma de brindar consells pràctics i estratègies per ser un suport sòlid en el desenvolupament dels seus fills en el món del futbol i ajudar-los que gaudeixin del camí.

Espero que els pares trobin en aquest llibre una guia valuosa i sigui d'ajuda. Aquest és l'objectiu pel qual em decidí a escriure'l.

PUNXA A LA IMATGE PER PODER ACCEDIR AL LLIBRE

P.- ¿Per què creus que cal aquest llibre? ¿Tan malament ho fem els pares?

R: Crec que aquest llibre és necessari perquè el món del futbol a un cert nivell pot ser complex i aclaparador. Hi ha moltes variables que entren en joc en el moment en què un futbolista assoleix una certa edat i nivell. Saber gestionar-les amb èxit pot ser vital per poder tenir una carrera exitosa. I quan haig d'exitosa em refereixo al fet que, quan el futbolista fa la vista enrere i pensi en la seva carrera futbolística, ho faci amb un somriure.

No diria que els pares ho fem malament, sinó que tots podem aprendre i millorar en el nostre paper de suport. Cada pare vol el millor per al seu fill, però de vegades, la passió i les expectatives dels pares i de l'entorn poden portar-nos a cometre errors. El llibre busca oferir una perspectiva realista i equilibrada per ajudar els pares a prendre decisions informades i efectives en el desenvolupament esportiu dels seus fills.

P.- ¿Són molts els que ho fem malament, pocs, o la majoria?

Quant al percentatge de pares ho fan malament o bé, és difícil generalitzar. Cada família i situació és única. L'important és que tots estem oberts a aprendre i millorar. Això és el més important.

P.- ¿No hi ha els pares una mica demonitzats?

Pel que fa a la percepció dels pares en el món de l' esport, és cert que de vegades poden estar «demonitzats». Per fortuna, no tots els pares són iguals, i la majoria simplement desitja ser un suport positiu en la vida dels seus fills. El llibre no busca culpar els pares, ni molt menys, sinó oferir-los una guia i promoure una relació constructiva sent el futbol un fantàstic canalitzador. El meu enfocament a l'hora d'escriure el llibre sempre ha estat positiu.

P.- ¿Quins són els comportaments més comuns dels pares que no beneficien els seus fills?

R: És important reconèixer que cada comportament, fins i tot els que podrien considerar-se més negatius, tenen una finalitat positiva per a la persona que els realitza. No obstant això, en el context del futbol, com a pares, és fonamental ser conscients de com els nostres actes i paraules poden impactar els nostres fills.

Alguns dels comportaments més comuns que no beneficien els nostres fills inclouen la pressió excessiva, les crítiques constants a entrenadors, companys i als propis fills, les comparacions amb germans i viure a través dels seus assoliments esportius.

No és fàcil gestionar les emocions quan és el nostre fill el que està al camp. Però és important recordar que tot forma part d'un procés de creixement personal tant per a nosaltres com pares com per als nostres fills. A través de l' aprenentatge i la reflexió, podem ser un suport sòlid i positiu en la carrera futbolística dels nostres fills, fomentant un ambient on puguin gaudir del futbol.

PUNXA A LA IMATGE PER PODER ACCEDIR AL LLIBRE

P.-Igual és una apreciació meva però en comptes d'evolucionar a millor amb el creixement del nen, els pares potser evolucionen a pitjor, a mesura que els nens creixen ¿És així? ¿A què és degut?

R: És una apreciació interessant i puc entendre per què pot semblar així. En realitat, a mesura que els nostres fills creixen, els desafiaments i les responsabilitats associades també augmenten. Això no només passa en l'àmbit del futbol, sinó en la vida en general. A mesura que els infants es converteixen en adolescents s'enfronten a noves situacions i decisions que solen ser més complexes.

En el context del futbol, és possible que a mesura que els infants avancen en el seu desenvolupament esportiu, les expectatives i la pressió associada també incrementin. Els pares poden sentir la pressió de voler que els seus fills aconsegueixin el que desitgen.https://rc

Pàg- No vam demanar que ens doni les solucions perquè per això ja hi ha el llibre, cal comprar-s' ho, però en la meva experiència he vist casos de pares que veuen el problema en els altres pares, però mai en ells mateixos ¿Qui ha de "reeducar” a aquest pare, l' entrenador, el club, la Federació, els altres pares o el mateix infant? Si per exemple el comportament és extern podria ser el club, però si és dins de la relació pare-nen potser sigui més complicat.

R.- Cal reconèixer que a la vida sempre hi haurà persones amb comportaments conflictius o negatius, i això també es reflecteix en el món de l'esport i el futbol. És essencial reconèixer aquesta realitat i abordar-la de manera constructiva.

Segons la meva opinió, el club pot exercir un paper fonamental en aquest procés. Des de l'inici de la temporada, el club hauria d'establir clarament les expectatives de comportament dels pares i explicar les conseqüències d'actes negatius durant la temporada.

A més, el club podria oferir tallers o sessions informatives desenvolupats per un psicòleg esportiu per als pares, on s'abordin temes com el suport adequat, la comunicació efectiva i el maneig d'emocions durant els partits. Aquests espais de reflexió i aprenentatge poden ajudar els pares a comprendre millor el seu paper i a desenvolupar un enfocament més positiu cap al desenvolupament esportiu dels seus fills.

Pel que fa al mateix nen, és important protegir-lo de situacions incòmodes o confrontacions amb els seus pares. Els nens s'han de sentir segurs i recolzats en el seu entorn esportiu, i no s'haurien de veure involucrats en conflictes que no els corresponen per la seva edat.

P-¿Existeix en el curs d'entrenadors algun apartat de com tractar amb pares? ¿O com reorientar un nen amb un pare "especial"?

R: És alentidor veure que en els cursos d'entrenador s'estan prenent en compte cada vegada més les relacions amb els pares dins del futbol base com un aspecte important a abordar.

Tot i que aquesta problemàtica ha existit des de sempre, en els últims anys s'està posant més èmfasi a aprendre a gestionar aquestes situacions tant en els cursos com en els tallers destinats a entrenadors. Si bé encara hi ha feina per fer, s'està avançant en la direcció correcta.

Tractar amb pares i nens és un desafiament, però és important recordar que al final estem tractant amb persones i el futbol és simplement el context en què es desenvolupen aquestes interaccions. Com en qualsevol aspecte de la vida, l'experiència acumulada durant els anys ens brinda en moltes ocasions les eines necessàries per abordar de manera efectiva les diferents situacions que poden sorgir durant una temporada.

Pàg- Des del meu punt de vista, potser és un petit detall i molt difícil de controlar pels pares, però el "problema” més abundant i generalitzat és exterioritzar massa les victòries i la derrotes, celebrar un gol com si fos una final de Champions. Penso que els nens que no haurien de, ni veure, ni entendre, que la nostra felicitat o estat d'ànim depèn del que ells fan al camp, igual és massa pressió per a ells quan només s'ho han de passar bé i gaudir¿ Què opines?

R: Cal partir d' una premissa clara. A tots, en major o menor mesura, ens agrada guanyar i competir. Als infants també. Ho dic perquè veig cada vegada més sovint un corrent de pensament enfocat al seu, no s'haurien de comptar els gols, etc.. Això és un error des del meu punt de vista. La competició sana és fantàstica. T'obliga a gestionar la frustració. per exemple.

A partir d'aquí, com dic al meu llibre, l'important com a pares és centrar-se en el procés i en l'esforç, no tant en el resultat. Ja que no està exclusivament sota el nostre control. A partir d'aquí, si celebrem les victòries amb els nostres fills d'una manera sana i en la derrota els ajudem a treure la part positiva i els aprenentatges que ens aporta, ho veig de maravilla. Tot en la seva justa mesura.

Pàg- Per finalitzar una qüestió personal¿Ets pare amb fills futbolistes?¿Quina cosa mai faries com a pare?

R: Els meus fills són petits i encara no tenen edat per practicar un esport. M'agradaria enfocar la resposta en una manera positiva. Sempre intento actuar d'una manera que sigui un exemple positiu per als meus fills. Com comento al llibre, som un mirall en què es miren constantment. Res del que els diguis valdrà si no prediques amb l'exemple. Inculcar uns valors adequats, tal com ho van fer els meus pares amb els meus germans i amb mi, és una prioritat per a mi com a pare.