Roser Queraltó: “Aquells equips que no hagin incorporat el control econòmic i la sostenibilitat en la seva gestió patiran molt pel Covid-19”

La Fundació Ernest Lluch i l'Ivie, en col·laboració amb la Fundació Bancaixa, van iniciar ahir el cicle de diàlegs Esport, economia i salut: ¿unes noves regles del joc? La directora de Negoci d'Euroleague Basketball, Roser Queraltó; i Eduardo Bandrés, director d'Economia Pública i Benestar de Funcas i membre de la Comissió Gestora de la Reial Federació Espanyola de Futbol; van ser els protagonistes d'aquest primer diàleg que es va centrar a analitzar els nous models de negoci dels esports professionals..

El negoci de l'esport representa el 1% del PIB mundial, però el que més pesa no són les competicions, sinó un altre tipus activitats paral·com la indústria de l'equipament esportiu, els gimnasos, etc.. Segons va explicar ahir Bandrés, els esdeveniments esportius en si mateixos generen el 15% del negoci esportiu i, dins d' aquest percentatge, el futbol suposa la tercera part i l'esport professional nord-americà, un altre 30%.

El model de negoci dels equips esportius ha canviat en els últims anys. Abans, especialment a Europa, se centraven en la maximització dels resultats esportius, però ara té en compte també la sostenibilitat econòmica. "Les marques han vist el valor dels clubs, no només a través del patrocino, sinó també a formar part de la propietat", ha explicat Queraltó. Per a la directora de Negoci d'Euroleague Basketball, és fonamental que la propietat dels equips incorpori el control econòmic i la sostenibilitat per evitar desaparicions. En la seua opinió la crisi del COVID-19, amb la cancel·lació de competicions i la restricció a la presència del públic als estadis, afectarà molt durament aquells equips que no tinguin uns comptes sanejats i gestionats per professionals. En aquest sentit, Eduardo Bandrés ha recordat que des de la Reial Federació Espanyola de Futbol s'està promovent que la sostenibilitat en els criteris econòmics es traslladi més enllà de la primera i segona divisió i s'implanti també en la resta de categories.

Esport Base

Una de les exigències que hauria d'imposar aquesta gestió més sostenible dels clubs és la transparència. Bandrés va recordar que només 21 equips de futbol de tot el món, cap d'ells espanyol, cotitzen en borsa, el que els obliga a informar de tots els seus moviments. "En general, no hi ha transparència en els equips de futbol espanyols, no s'ofereix informació, per exemple, de salaris o traspassos".

Per a Bandrés, el bàsquet ha anat per davant en la incorporació d'innovacions organitzatives i de gestió, mentre que al futbol li està costant més adaptar-se a les noves circumstàncies i a la professionalització, ja que encara hi ha molta gestió emocional.

Esport femení

Durant el diàleg, els dos ponents van voler també referir-se específicament a la situació de l'esport femení. Tots dos van coincidir en la importància que han d'adquirir les federacions i la inversió pública per impulsar-lo, ja que els clubs privats encara no poden sostenir-lo perquè econòmicament encara no és viable. "Les entitats públiques amb recursos han d' acollir els projectes d' esport femení per permetre el seu creixement i sostenibilitat futura, perquè és vital no només per a la dona sinó per a la societat en el seu conjunt", va recalcar Queraltó.

El diàleg entre Roser Queraltó i Eduardo Bandrés va ser inaugurat per Vicent Soler, conseller d' Hisenda i Model Econòmic; Rafael Alcón, president de la Fundació Bancaixa; i el director de Recerca de l'Ivie, Francisco Pérez. Amb aquesta primera trobada, s'obre el cicle de diàlegs que analitza la importància de l'esport per a la salut de les persones i com a activitat econòmica en les nostres societats. per a això, s'han programat 5 diàlegs protagonitzats per 10 experts.

Els cinc diàlegs, que tindran lloc a la seu de la Fundació Bancaixa a València entre el 16 de setembre i el 26 d'octubre, estan oberts a totes aquelles persones interessades a compartir una reflexió en profunditat sobre els reptes de l'esport en la nova normalitat. Per complir amb les mesures necessàries de seguretat sanitària, enguany s'ha reduït l'aforament a un terç de la seva capacitat, però el públic que ho desitja també podrà seguir les jornades per streaming a través del canal de youtube de l'Ivie. La inscripció es pot fer a la pàgina web de l'Ivie tant per a la modalitat presencial com online.

Després del diàleg d'ahir, el cicle es completa amb les següents jornades:

  • Diàleg 2. Impacte econòmic dels esdeveniments esportius 22 de setembre. amb Carles Murillo, director del Màster en Gestió Esportiva a la UPF BSM i president de la Societat Espanyola d'Economia de l'Esport (SEED); i Francisco Borao, president de la S. D. Correcamins, president de la Comissió d'organitzadors de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme i president de l'Associació de Maratons Internacionals i Carreres en Ruta – AIMS.

 

  • Diàleg 3. Pràctica esportiva, qualitat de l' ocupació i salut. 5 d'octubre. amb María José Suárez, doctora en Economia per la Universitat d'Oviedo i professora de la mateixa institució; i Nuria Garatachea, doctora en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport i professora a la Universitat de Saragossa.

 

  • Diàleg 4. Desafiaments tecnològics i innovació aplicada a la indústria esportiva. 14 d'octubre. amb Iris Córdoba, directora general de Global Sports Innovation Center powered by Microsoft; i David Rosa, subdirector tècnic del Centre d'Innovació Social i Urbana de València

 

  • Diàleg 5. Pensar estratègicament: ¿com s'ajuden mútuament esport i economia? 26 d'octubre. amb Ignacio Palacios-Huerta, catedràtic d' Economia, Estratègia i Gestió a la London School of Economics de Regne Unit i sènior fellow de la Fundació Ikerbasque (UPV/EHU); i Jaume García, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

 

Més informació i inscripcions: Esport, economia i salut: ¿unes noves regles de joc?

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau escriure el teu comentari:
Introduïu aquí el vostre nom