Javier Andrés / Meliana
Tensió i passió és el que es va viure dissabte passat al Poliesportiu Municipal de Meliana. L'equip local s'enfrontava a l'equip castellonenc del Primer Toque, partit corresponent a la jornada 8 de Primera Regional Cadet Grup 2. Més que un partit, era una final. S'enfrontava el penúltim de la classificació contra l'antepenúltim. La morbositat estava servit.
Nois de 15 i 16 anys aixecant-se un dissabte a les 9 per creuar de província i jugar un partit futbol no professional. Aquesta passió per l'esport i pel futbol és el que els incita a continuar creient. «La il·lusió de portar l'escut del teu poble i jugar amb els amics és allò que m'anima a jugar aquest esport», va declarar Moisés Peñalver, jugador del Meliana.
La adolescència és una etapa complicada, és una època de aprenentatge i creixement. Comences a sortir, a ajuntar-te amb gent, a experimentar coses, a madurar… «Entre setmana el meu fill no surt. Prefereixo que estigui jugant a futbol que estigui al carrer», va comentar una mare d'un dels jugadors. És important saber compaginar els estudis amb la vida social. «Es poden compaginar els estudis i els amics amb el futbol», va comentar Héctor Bastida, jugador del Primer Toc. Per això, la figura dels pares en aquesta etapa d'adolescència és essencial per al creixement dels fills. «Cal estar recolzant-los, estant amb ells i supervisant el seu creixement», va dir un pare.
La trobada va començar amb un gol matiner de l'equip local, sense deixar gairebé temps a la gent de seure. La grada local va embogir amb el gol i el partit es posava interessant. El Primer Toc, va començar a gaudir de les primeres oportunitats, cosa que apropava un partit amb moltes ocasions per als dos equips. El segon gol no trigaria a arribar per a l'equip local que aconseguia arribar al descans amb un 2-0.
La mala notícia per al Meliana va ser la expulsió d'un dels seus jugadors, que va provocar molt enuig i nerviosisme entre les dues aficions. Es van viure diverses discussions entre pares davant de la mirada de tot el públic i dels seus fills. «Els pares som molt importants en el creixement dels nostres fills. Som el vostre exemple a seguir», va comentar un pare.
La segona part va arrencar amb l'equip visitant molt endollat i amb ganes de revertir la situació. El Meliana, amb un jugador menys, es va replegar i va buscar defensar el resultat. El primer Toc es va fer fora a l'atac i va aconseguir retallar distàncies al marcador. Finalment, la bona actuació del porter del Meliana i la bona feina defensiva van fer que el equip local guanyés el seu primer partit de la temporada. La grada local va embogir amb el xiulet final de l'àrbitre.
En acabar la trobada, els entrenadors de cada equip van prendre declaracions respecte al partit. La primera victòria del Meliana pot significar un punt d'inflexió per a l'equip, però l'entrenador del Meliana manté els peus a terra. «Penso que hem treballat, però hem tingut sort. Cal continuar treballant, però ho tenim molt complicat», va dir Benjamí en acabar el partit. L'equip local va fer una pinya al final del matx i es va congregar per salvar la categoria.
Els entrenadors del Primer Toc, Pepe Ramos i Pepe Moros, segueixen creient en els seus jugadors i en el lliurament. «Tot i les derrotes, l'equip sempre dóna el màxim», van comentar els entrenadors. L'important que és que n'hi hagi una implicació i una cohesió, cosa que en depèn molt, de manera que de vegades acaben actuant de pares. «És un grup una mica peculiar. Cal saber portar-ho i mirem d'entendre'ls, però sempre que hi hagi una disciplina», va afegir un dels entrenadors del Primer Toc.
La majoria dels xavals que es troben en aquestes edats pensen que el futbol ja no els donarà menjar. Entrenar tres dies a la setmana més el partit, recórrer quilòmetres i matinar són alguns dels sacrificis que han de fer tant els pares com ells mateixos. Per a una de les mares presents, això no és un sacrifici, sinó un delit per a ells. «Veure el teu fill fer allò que més li agrada no té preu», va afegir la mare.
