Esta tarde se celebra la Asamblea Ordinaria de la Unió Esportiva Vall d' Uxó on, a més, de ratificarse la fusión con el Club La Vall, a propuesta de la directiva presidida por Ximo Guzmán se propondrá una nueva denominación del club, en concret, UE Vall d’Uixó. Vamos a recordar en Castellón Base cómo fueron los orígenes de este histórico club que jugó en Segunda B y muchas temporadas en Tercera División.
Els inicis del primer equip "oficial” a la Vall d'Uixó daten de principis de 1922, on un grup de joves van constituir la primera societat local de futbol. la van titular, Club de futbol Espadan Vallense i els seus colors oficials van ser blaugrana. El Espadà no disposava de camp propi per poder jugar els seus partits, per això va jugar en camps improvisats per tota la ciutat, destacat la plaça de centre en aquell temps encara sense urbanitzar on es van disputar nombroses trobades. A mitjans del mes d'octubre de 1923, es van adquirir uns terrenys a la partida de la Vernitxa, en poc temps es va transformar una finca de garrofers en un "camp de futbol". diumenge 12 d'octubre sorgia el que podem anomenar el primer camp oficial de futbol a la Vall, com estava situat a la partida de la Vernitxa, aquest va ser el seu nom. Segons expliquen les cròniques de l'època a l'endemà dilluns 13, festivitat de les Sagrada Família s'inaugurava el nou camp per al que es va convidar a l'Borriana Football Club, per a aquest partit el Espadà va formar amb la següent alineació: Marco, Rosell, Aragó; Deu, Burguete, Esbrí; Aragonès, Traver, Sisco, Tur i Bernad. Aquell partit va acabar amb victòria local per 3 gols a 1.
El Espadà Vallense Football Club es va mantenir fins 1927, arran de la desaparició d'aquest, es va crear un nou equip anomenatUnió Esportiva Valldeuxense, format en gran part per jugadors de l'anterior Espadà i per altres sortits de la pedrera de el mateix club. La U.D. va mantenir el blaugrana en la seva vestimenta i seguien jugant al camp de la Vernitxa que van acabar comprant -2.000 pessetes- per petició popular. Després de la guerra, la U.D. Valldeuxense es va associar a la Federació Espanyola de Futbol, i va arribar a jugar en 3ª Categoria Regional.
Amb els primers anys de la postguerra van portar a Vall d'Uixó, a l'auge de l'imperi de la Fabrica Segarra. en 1942 naixia elGrup d'Empresa Segarra "Educació i Descans” que nodrit per jugadors- operaris de la mateixa empresa, participo en el II Campionat Provincial d'Empreses i en la lliga de l'II grup de el Campionat Provincial de Futbol. en 1944, el Segarra es va proclamar campió provincial d'empreses, al mateix temps que ja jugava en 2ª Categoría Regional.El 18 de novembre de 1944, s'inaugura el camp de la Vernitxa (que després de la guerra havia quedat molt destruït) va passar a denominar-seEstadi Indústries Segarra (el que avui és l'actual Estadi José Mangriñán), estava situat més a l'est d'on havia estat situat fins llavors. L'equip Grup Empresa Segarra "Educació i Descans” es va enfrontar al C.D. Romeu de Sagunt en el partit inaugural. La victòria de l'Segarra va ser escandalosa 21 a 0, destacant els 7 gols de Tarazona, com a dada curiosa direm queel primer gol de la història de l'Estadi Segarra ho va anotar Ernesto Vilalta en el minut 2.
A finals de la dècada dels quaranta, de la mà de l'Club Esportiu Segarra (sota el mantell de l'Empresa Segarra) elvell Estadi viuria la seva primera gran època d'esplendor. Cinc temporades consecutives en la Tercera Divisió de l'època, aconseguint un campionat, un subcampionat, diverses participacions a la Copa S.E. Generalísimo, una fase d'ascens a Segona Divisió i partits amistosos davant València CF, Atlètic Aviació o Sant Lorenzo d'Almagro. Van posar a la Vall en l'avantguarda de l'futbol provincial.
Nace la Unión Deportiva Vall de Uxó
Tres dècades després, les esteses de l'Estadi Segarra van tornar a gom d'aficionats amb la irrupció dela Unió Esportiva Vall d'Uxó. Dos ascensos consecutius de Preferent a Tercera i de Tercera a Segona Divisió "B” van suposar el segon boom futbolístic a la ciutat espardella.
Des de principis dels 80 ençà, més ombres que llums han voletejat per les teulades de l'vell Segarraascensos i descensos de Preferent a Tercera i viceversa i un llarg caminar per la Regional Preferent han marcat les últimes quatre dècades de l'futbol valler.
Poc o molt poc a canviat l'aspecte de l'Estadi "José Mangriñán” (a 2005 canvi de denominació) en aquests 75 anys des de la seva construcció. en 2007 es van reformar vestuaris i es va implantar la gespa artificial i en 2014 el camp annex també va passar a gespa artificial.
Hace menos de un año el José Mangriñán cambiaba su césped para albergar otra temporada más de la UD Vall d'Uxó en el Grup I de Preferent. La temporada concluyó antes de lo previsto por el Covid-19 pero con la esperanza de que el fútbol emergerá con fuerza tras la unión de los dos clubs.
