I qui ajuda el que ajuda a tots?

Cada cap de setmana, milers de nens acudeixen a les instal·lacions esportives que hi ha repartides per tot el país amb l'objectiu de gaudir de la seva gran passió, el futbol. Per a tots ells, aquest és el dia més esperat de la setmana, el moment en el qual es divertisc amb els seus companys practicant el seu esport favorit.

Entre totes les institucions i personalitats que estan al servei dels joves esportistes (Federació, clubs, familiars…), cal destacarla figura de l' entrenador, doncs és el gran valedor de la formació dels veritables protagonistes, els futbolistes. En futbol base el míster sempre ha estat una persona apassionada amb aquest esport, una figura vocacional que gaudeix veient créixer esportivament i personalment els seus jugadors als quals vol i cuida com si de fills seus es tractessin. Tant és així que, a causa de l'interès que aquesta pràctica desperta en ells i amb l'objectiu de ser el més professionals possible, molts d'aquests entrenadors inverteixen grans quantitats del seu temps i diners a tenir unaàmplia formació acadèmica: carreres i màsters universitaris relacionats amb l' educació i l' entrenament, cursos de tècnic esportiu i monitor, seminaris d' actualització i formació contínua, etc.. A tot això cal tenir en compte queel futbol és la seva afició, no la seva professió, doncs la gran majoria treballa de forma voluntària o amb retribucions mínimes que a penes arriben per a cobrir les despeses de desplaçament. Ho fan a causa de la gran vocació que tenen cap a la docència i a la seva passió per l'esport.

en resum, entenc la figura de l'entrenador esportiu com aun servidor que dedica la seva vida als altres, un guia que intenta ajudar els nens perquè aquests puguin complir el seu somni d'aprendre a jugar a futbol mentre creixen com a persones en un àmbit saludable i se socialitzen sota una formació integral allunyada d'altres contextos desfavorables, amb l'enorme responsabilitat que això comporta per als seus formadors. Per tant, l'entrenador també ha de fer front a tots elspossibles problemes que sorgeixin al voltant del futbolista com a individu i a l'equip com a col·lectiu: control d' estrès en moments amb baix rendiment esportiu, problemes personals i/o familiars, gestió emocional en diferents situacions i contextos, etc..

Esport Base

Per tot això, entenc quel'entrenador hauria de ser una figura respectada i recolzada per tots. Una persona a la qual convindria oferir-li totes les facilitats possibles perquè pugui exercir el més eficaçment la seva tasca.

Doncs bé, res més lluny de la realitat. N'hi ha prou amb passejar-te qualsevol dia per algun recinte esportiu per adonar-te que encara hi ha molta gent que veu la figura de l'entrenador com elculpable de tots els mals. A les grades o als correbous postpartit és habitual escoltar converses sobre els entrenadors als quals se'ls atribueix la culpa d'absolutament tot el negatiu, per ínfim que sigui el problema. Dona igual com vagin les coses: si sorgeix un problema, per molt insignificant que sigui, la seva magnitud es multiplicarà fins a l'infinit i el culpable i únic responsable serà l'entrenador, demonitzant-lo de manera habitual.

En canvi, en aquestes mateixes converses resulta pràcticament missió impossible escoltar que es destaqui la figura de l'entrenador o s'agraeixi la seva tasca, fins i tot en situacions esportives favorables. També resulta molt poc probable escoltar que algú es preocupa, s' interessa o presta la seva ajuda al míster en allò que pugui necessitar.

Encara que en ocasions no ho sembli a causa de lagran resiliència i capacitat per gestionar les seves emocions, els entrenadors també són éssers humans i com a tal, tenen sentiments i els afecten les situacions negatives. Per això, tot i que tots els entrenadors són conscients que la seva tasca sempre ha d'estar jutjada i en entredit ja que això forma part del món del futbol, molts d'ells no aconsegueixen entendre-ho i acaben donant el braç a torçar, desmotivant-se gradualment i finalment, per desgràcia, abandonat la pràctica.

Per això, per evitar que aquestes situacions continuïn succeint i amb l'objectiu de convidar a la reflexió a tots els amants del futbol, especialment del futbol base, llanço les següentspreguntes:

  • ¿Quies preocupa pel míster en els mals moments?
  • ¿Qui reconeix irecolza a l' entrenador quan ho necessita?
  • ¿QUI AJUDA AL QUE AJUDA A TOTS?

Autor: Rubén Bisquert (Entrenador Nacional enCF Cracks)