El futbol net es construeix a partir d'un futbol educat. Això és responsabilitat de tots. El comportament agressiu en el futbol està assolint una incidència considerable com per plantejar solucions que el redueixin, podent fer-ho un instrument educatiu, necessari per dotar els infants i adolescents de comportaments adequats al desenvolupament de les seves vivències.
El comportament violent també s'aprèn, transmetent-se ràpidament, creant un cercle viciós de comportaments inadequats entre les diferents generacions. Necessitem el compromís dels formadors per desenvolupar accions dirigides a fomentar el futbol educatiu, en equips d' infants. Hi ha multitud de reptes als quals s'enfronta el futbol per convertir-lo en l'esport més educat. El camí és llarg, per poder veure els canvis calen anys. Els comportaments violents, protestes, violació de regles de joc, i la recerca de la victòria a qualsevol preu, experimenten retrocessos en el rendiment de la formació de l' infant. En canvi, el bon joc, el respecte i el joc net porten el jove a divertir-se i entretenir-se de manera notable. Aquest model esportiu-educatiu es basa a més en el principi queels valors apresos en el futbol poden ser transferits a qualsevol moment de la vida.
Els principals agents educatius esportius, pares i entrenadors, federacions, clubs, dirigents, àrbitres i, sobretot, mitjans de comunicació, afectaran l' educació infantil, més o menys de qualitat, amb l' experiència, formació esportiva i orientació en valors cap a aquests joves futbolistes, amb intervencions relacionades amb el joc net, en les diferents competicions. Aquests protagonistes del futbol estableixen una gran influència psicològica i social que conforma l'interès de l'infant pel futbol incloent actituds i valors que ajuden en el comportament tant familiar com esportiu, teniendo la posibilidad de facilitar o dificultar su formación personal.Xerrades de conscienciació, trobades grupals, accions que portin a la meditació i l'orientació podrien ser alguns mitjans a utilitzar per institucions i professionals del futbol per guiar infants, familiares y entrenadores a alcanzar los objetivos educativos.Els entrenadors han de planificar entrenaments i tasques en funció dels objectius d' ensenyament, dissenyar sessions amb rutines diàries que permetin el contacte personal dels alumnes amb la presa de consciència dels valors i nivells de responsabilitat, el desenvolupament de normes aplicades a la competició, reunions de grup per valorar els progressos i limitacions personals, l'autoreflexió i la transferència d'aquests valors a altres situacions i contextos extraesportius són algunes de les tasques que podem entrenar amb els nostres alumnes perquè juguin amb educació.
El paper dels protagonistes
Està molt instaurat l'ús del càstig i la crítica per eliminar conductes no desitjables en esportistes, i de vegades funciona; però també cal destacar que l'ús habitual del càstig porta el nen a presentar por al fracàs, que comporta una disminució del rendiment, antipatia i rencor entre el formador i els seus alumnes. Amb la qual cosa, l' alternativa més recomanable per evitar aquests efectes negatius és la utilització del reforç positiu com a mètode habitual. elsentrenadors que basen les seves estratègies de modificació de conducta en el reforç positiu, aconsegueixen que els seus jugadors es portin millor, gaudeixin més de la seva experiència esportiva, hi hagi millor ambient entre jugadors i entrenador, i una major cohesió de grup. Hem de plantejar, inicialment, els diferents aspectes positius i negatius que comporta la pràctica esportiva, buscant que perceben queel futbol fomenta més aspectes positius (salut, joc en equip, educació, no es poden regir sota la mateixa normativa equips de, treball en equip, valoración del esfuerzo…) que negatius (lesions, violència, fanatismo…). els entrenadors, en les nostres tasques, hem de dedicar un espai important per parlar de la figura de l'àrbitre, on es reflexioni sobre la importància de respectar-los. Els entrenadors hem de regular la importància de la victòria, i emfatitzar el mèrit d'aconseguir objectius personals que siguin realistes per als futbolistes, buscant l' equilibri entre aprenentatge, joc i competició.
Tractem de mentalitzar elspares de l'enorme influència que tenen sobre els seus fills, tant a nivell personal com esportiu, y la importancia que sus comportamientos adquieren en las futuras conductas emitidas por los adolescentes.És important crear, en les nostres tasques, la necessitat de fomentar en els joves conductes de respecte com a exemple esportiu.
En qualsevol competició la tasca delsàrbitresés fer respectar el reglament. L' àrbitre durant el transcurs de la competició té una gran responsabilitat i, per tant, s' ha d' esforçar al màxim per tenir un bon coneixement del reglament i aplicar-lo amb imparcialitat. Seria desitjable que els jutges tinguessin bones habilitats de comunicació amb els jugadors i tècnics, actuant tant dins com fora del terreny de joc com un model d' esportivitat, duent a terme una tasca de pedagogia esportiva, explicant el reglament, en lugar de limitarse a administrar sanciones.
El deure de lesorganitzacions és, sobretot, planificar competicions per a infants en ambients saludables, definint clarament els comportaments esportius segons les normes de bones pràctiques, assegurant-nos que es compleixen. Les competicions esportives organitzades per als joves han de ser escoles de joc net, podent modificar regles i normes en funció del nivell d' habilitats esportives i desenvolupament dels infants. Un altre aspecte a tenir en compte per part d'institucions i organitzacions seria garantir una millor formació per als dirigents, àrbitres i tècnics amb l' adequada política de prevenció esportiva en el futbol base.
El futbol es difon pelsmitjans de comunicació. La informació esportiva, en ocasions té més rellevància mediàtica que la política, reflectint el major interès de la societat espanyola pel futbol que per altres notícies. Si eduquem en valors diferents a la importància del partit de diumenge, podrem construir una nova realitat a través del discurs dels mitjans. Només es considera real el succeït en ells. Un jugador només és bon jugador si els mitjans afirmen això i si no, mai ho serà. La funció principal dels mitjans al voltant del futbol ha de ser la construcció d'una realitat futbolística, si és educativa millor.
Un compromís de tots
El compromís d'actuació de bon comportament és un acord de col·laboració de tots els agents implicats en el futbol, que pretén la prevenció d' actituds agressives i violentes, així com la promoció del futbol educatiu. Este “contrato” de col·laboració, és un pla per modificar conductes, en el qual els protagonistes es comprometen a realitzar conductes i comportaments apropiats. El compromís que han de signar els esportistes reflecteix com a objectiu principal, que els entrenadors o responsables esportius dels equips, realicen una serie de acciones para la prevención de incidentes agresivos y violentos.Els entrenadors i responsables dels equips implicats, s' han de comprometre a dur a terme una sèrie d' actuacions: treball dels entrenadors amb els seus jugadors dirigit a la prevenció d' incidents violents, promoció del joc net i pautes de conducta aseguir; tasques de solució de situacions violentes en jugadors; reunions amb els pares dels jugadors amb pautes de conducta a seguir. D'altra banda, les institucions s'han de comprometre a millorar l'esportivitat dels partits, reunir-se amb els àrbitres designats per a aquest partit amb el propòsit que els informin de tot aquest procés així com de totes aquelles qüestions que considerin oportunes per afavorir la millor actuació arbitral possible.
El futbol és una exposició d'actituds positives i negatives del qual aficionats i protagonistes participen, ja sigui com a jugadors, entrenadors, directius o com a simples espectadors. Participen d'una cerimònia organitzada cap a uns colors, que vista des de lluny, resulta descabellada y a veces negativa.Huyamos de “traficantes” de la mala educación, dels hooligans de la grada, que utilitzen el crit i l'insult com a mitjà per comunicar-se. Al·legim-nos d'entrenadors que no utilitzen l'educació com a mètode d'entrenament, o de clubs on la seva màxima sigui la classificació, la victòria i el resultat en el marcador. Busquem competicions on el nen sigui feliç jugant, sense la pressió d'encasellar-los en bons i dolents, reivindiquem i alertem les organitzacions i estaments, que si no reaccionen, poden convertir el futbol, en comptes d'un aliat per a l'educació del nen, en un enemic. Fent servir el futbol com a exemple educatiu ens ajudarà a captar l'atenció del nen, aprofitant la força i la passió que hi desperta.
Els nens no són els que volen guanyar com sigui. Som els adults els que actuem així, perquè depenem d'uns factors externs, com poden ser els mitjans de comunicació i el futbol professional, que exigeixen resultats immediats. Y esto es lo que hay que cambiar.Cal concebre el futbol com una part molt important de l'educació integral del nen, de tal manera que així tingui una influència educativa elevada.
El futbol pot ser, quan és degudament tractat, vehicle idoni per a la formació d' infants i adolescents, molt més amb joves agressius i problemàtics. Recorda que, la majoria dels nens escoltaran el que diem, alguns fins i tot diran el que diem, però tots els nens faran el que fem.
Autor: Pedro Meseguer Díez(Tècnic Esportiu Superior i Entrenador Nacional Nivell III), autor del llibre 'El futbol necessita ser educat'.
