Anna Álvarez Llopis té 14 anys i és de Peñíscola. Actualment cursa 3º ESO a La Salle de Benicarló. La seva trajectòria esportiva va començar als sis anys, jugant al Benicarló Base Futbol en un equip de nois, fins que fa cinc anys (2017) el Llevant UD Femení es va convertir en la seva "segona casa". A més, des de fa tres anys entrena també a la Ràpita, compaginant-lo amb els entrens a València. Fa escasses dates va debutar amb la selecció espanyola Sub-15.
Pregunta-Des de després 2022 s'acaba bé amb una trucada de l'espanyola i de la valenciana. ¿Això és sort o fruit del treball de tants anys?
No l'anomenaria sort del tot, però sent realistes alguna cosa d'ella sempre necessites per créixer. El treball és indiscutible, treballar i esforçar-te és gran part de la recompensa, però estar en el lloc oportú i que et vegi la persona oportuna també ajuda. Amb això vull dir que sí, la sort és necessària, però no arriba sola. Jo no sé en quin moment em van estar veient, però al final aquesta és la gràcia de tot això, treballo i gaudeixo cada instant pensant en un objectiu però mai posant límits, el moment ja arribarà només cal ser pacient i constant.
P-Anna jugues al Llevant d'Autonòmica, el D. ¿Et veus algun dia jugant a Primera Divisió amb aquest club o un altre gran espanyol?
Per suposat, com he dit anteriorment tinc uns objectius, i clarament un d'ells és arribar a jugar a Primera Divisió. Vaja, que sigui en el meu actual equip, El Llevant.
P-Has anat amb la Sub-15 Espanya que crec que és la primera vegada que juga un partit en aquesta categoria. ¿Què tal l'experiència i què t'ha semblat el nivell de les companyes?
Ha estat una experiència inoblidable gràcies sobretot a les meves companyes i entrenadors de la selecció, entre tots ells m'han acollit molt bé i m'han ajudat a millorar. Allí, el nivell és molt alt tant per part de les companyes com del cos tècnic. A més vull agrair al meu equip i entrenadors del Llevant D, que m'han ajudat a ser millor portera i persona, i a donar-me l'oportunitat d'estar on estic.
P-Des que comences han anat canviant les lligues femenines. Ara tenim F8 Femení amb un grup exclusiu de Castelló, i en F11 van apostant per les tres categories diferenciades. ¿Això és bo?
Que li donin tanta importància aporta molta visibilitat al futbol femení, i això és una motivació per a totes aquelles nenes que es volen apuntar. Això és fruit de tot l'esforç de les antigues generacions, però hem de continuar treballant perquè aquests canvis augmentin encara més en un futur pròxim. A poc a poc es van veient molts més assoliments femenins que impulsen a totes aquelles que estem en formació, a creure en els nostres somnis d'arribar lluny en el que ens agrada, el futbol.
P-Eres una privilegiada en la teva disciplina esportiva, en aquest cas, el futbol. ¿T'imaginaves tot com ara ho gaudeixes (estar a l'elit de la teva edat) o què creus que podria ser encara millor per a tots aquells i aquelles que puguin estar també entre l@s millors?
Em sento privilegiada en l'aspecte de poder practicar l'esport que amoïna. Animo a tots i totes que continuïn treballant pels seus somnis, perquè no es tracta de conformar-se sinó que cal treballar, treballar i treballar, res arriba sol.
P-¿Per què portera? ¿Quines qualitats et defineixen?
amb 6 anys, el meu germà Iker jugava a futbol al BBF i jo sempre l'acompanyava en els seus entrenaments. En una ocasió, l'entrenador em va proposar anar a entrenar i li vaig dir que sí. En els primers dies cap dels meus companys volia ser porter, llavors no ho dubto i em poso jo. A partir de llavors no ha deixat de ser la meva posició al camp.
P-¿És normal que amb 15 anys parells dispars de noies de 27? ¿Està tot ben organitzat de veritat o és massa aviat per a aquest repte?
No es tracta de com estigui organitzat, sinó que en ocasions es donen certes circumstàncies en les quals pot ocórrer això. En el meu cas, el meu equip va aconseguir una plaça en la lliga À Punt València, en la qual som les més joves de la categoria.
P-¿Com és la teva rutina diària? ¿Quantes vegades entrenes? ¿Vas a València? ¿On, amb qui i per què entrenes al club català?
En aquests moments, vaig dos dies a la setmana més partit a València. A més entreno un altre dia a la UE Rapitenca amb l'equip del meu germà.
P-¿Els teus reptes a curt termini quins són? ¿Quins objectius et marques en 2023?
Un dels meus reptes és estar el més amunt possible amb el meu equip a la taula classificatòria. A més, seguir treballant i intentar augmentar el meu nivell esportiu.
P-¿Què t'han semblat els porters del Mundial de Qatar?
En general, el nivell és molt alt. El que més m'ha sorprès és Bono, amb la seva increïble actuació durant el campionat. Arribar a la semifinal encaixant un sol gol, i que a més sigui en pròpia porta, és de locos.
P-Una noia a la teva edat, amb tanta exigència esportiva, ¿et dona temps per gaudir de l'oci amb les teves amigues de sempre?
Com qualsevol esport, el futbol és sacrifici. I tot i que de vegades m'agradaria tenir més temps lliure, com diu la meva mare: amb bona organització hi ha temps per a tot.
P-Quan no estàs sota pals, ¿què fas?
Doncs com qualsevol vida que té un estudiant que faci alguna activitat amb certa exigència, fora del meu esport i els estudis hi ha poc temps. Intento sortir amb les meves amigues i gaudir d'aquest temps lliure.
P-¿Quan creus que et va arribar el moment per fer aquest salt com a esportista i quin creus quan t'arribarà el pròxim per seguir creixent?
No hi ha una data ni de quan em va arribar el moment ni de quan arribarà el pròxim. Les oportunitats són fruit del treball constant, i quan arriben cal aprofitar-les.
