Castelló adquireix fotos de la col·lecció “Camps de futbol” de Bleda i Rosa

La col·lecció municipal d'art contemporani de Castelló comptarà amb 15 creacions artístiques més. El Ajuntament de Castelló ha invertit 100.000 euros en una trucada a projecte oberta a artistes i galeries de Castelló i província amb la qual sumarà noves peces al fons municipal.

Es tracta del segon any consecutiu que el consistori aposta per la compra d'art contemporani a la ciutat amb l'objectiu de potenciar el sector de l'art i ampliar el nostre fons contemporani, així com impulsar i visibilitzar els nostres artistes locals”, segons ha ressaltat la regidora de Cultura, Verònica Ruiz.

Les obres seleccionades han estat ‘Camps de futbol’, de María José Bleda i José Mª Rosa; ‘Armadures, cavallers i ferides’, per Lidia Oliver; 'Màscara I', de Lara Ordóñez; ‘Estrats (1936-1939)', de Xavier Arenós; ‘El gronxador’, de Carlos Pesudo; ‘Observatori’, per Laura Palau; 'Masovers’ (sèrie de 3 obres), de Miriam Chiva; ‘El que cap – La meua caixa’, d’Ester Pegueroles; 'Ser & Paisatge’, el Geles Mit; ‘Fulles caigudes a terra’, de Lluís Vives; ‘Quadern s’, de Paco Martí; "Cromatòfors II", de Ramón Roig; y ‘Paisatge urbà_Amsterdam, de Vicent Carda

Esport Base

Pel que fa a la selecció de les obres, tal com ha explicat l´edil Ruiz “la comissió ha intentat en tot moment buscar i representar la diversitat de tècniques i suports de l'art contemporani, així com per equilibrar la disjuntiva entre les peces realitzades per artistes de gènere masculí i femení que conformen la col·lecció d'art actual de l'Ajuntament de Castelló”.

de fet, Ruiz ha destacat que “també s'ha buscat fomentar un diàleg intergeneracional entre els i les artistes de la col·lecció, és a dir, adquirir obra tant d'artistes amb una trajectòria consolidada com d'artistes emergents, per tal de donar suport i impulsar la creativitat i les arts plàstiques i visuals contemporànies”.

Verònica Ruiz ha presidit aquesta comissió d'experts que ha estat conformada per Patricia Mir, llicenciada en Humanitats, màster en Gestió Cultural i conservadora del MACVAC; Juan Francisco Fandos, llicenciat i màster en Humanitats i coordinador d´activitats de l´Espai d´Art Contemporani de Castelló; Irene Gras, doctora en Història de l'Art, màster en Teoria i Estètica de l'Art Contemporani i màster en Història de l'Art i la Cultura Visual; Alfredo Llopico, llicenciat en Geografia i Història amb especialitat en Història de l'Art i màster en Gestió de Recursos Culturals; i Ana Meseguer, llicenciada en Belles Arts, màster en conservació i gestió del patrimoni i directora del Museu de la Ciutat de Castelló.

Camps de futbol. 1992-1995.

El treball Camps de Futbol està compost per 18 fotografies i l'Ajuntament de Castelló ha adquirit una edició limitada d'un conjunt de 4 fotografies. Es tracta del nostre primer projecte artístic, realitzat fa ara 30 anys, per part de María José Bleda i José María Rosa.

D'aquesta manera, expliquen que "aquests modestos camps de futbol que trobàvem a la carretera, a la sortida de qualsevol poble oa la perifèria de la ciutat, similars a aquells de la nostra infància, ens van servir com a excusa per plantejar una reflexió al voltant del pas del temps i la transformació dels espais; el seu estat denotava qüestions latents com l'abandonament relacionat amb aspectes demogràfics relatius a la natalitat i a la despoblació de les petites poblacions o la creixent pressió urbanística sobre les perifèries urbanes".

Camps de Futbol és també un treball sobre els llocs relatius a la infància dels mateixos autors, a la de tots aquells que creixem en entorns semiurbans en una època prèvia al desenvolupament de les ciutats. També suposa un primer exercici d'exploració del territori.

"Pots deduir que el nostre impuls inicial no tenia tant a veure amb l'interès -major o menor- per aquest esport, si no per qüestions relatives als llocs on habitem i les transformacions que aquests pateixen", afegeixen.

Aquest projecte reuneix una sèrie de fotografies de camps de futbol abordats com a espais de quotidianitat, espais per al joc i potser per a la competició de baix nivell, espais oberts a l'apropiació, espais buits, abandonats o en desús, espais perifèrics i de vegades indeterminats la funció dels quals es configura en molts casos pel propi ús.


La intenció amb aquest projecte era reflexionar sobre el pas del temps en relació amb l‟espai geogràfic i aconseguir parlar d‟un tipus de lloc i no d‟un lloc determinat. "I per a això -manifesten- realitzem un recorregut que ens resulta proper tant des del punt de vista de la geografia com de la seva memòria personal. Molts d'aquests camps s'assemblen als camps que vivim nosaltres mateixos, de manera que el record, la memòria i el pas del temps al qual fan al·lusió tenen una dimensió que afecta tant les condicions objectives dels llocs com l'experiència temporal que sobre ells es pugui construir".

Els fotògrafs María Bleda i José María Rosa treballen conjuntament en la realització de sèries fotogràfiques que documenten, entre el registre i l'evocació, espais i paisatges deshabitats, històrics o quotidians, a través d'una dimensió temporal i amb un sentit d'expansió que s'observa en la successió dels quatre projectes més importants: Camps de futbolCamps de batallaCiutats iOrigen. En certa mesura, l'obra de Bleda i Rosa es relaciona formalment i conceptualment amb el treball de Bernd i Hilla Becher i els seus deixebles de l'escola alemanya, encara que la seva definició es troba més propera a l'evocació que al mer registre documental.


La sèrieCamps de futbol va ser el projecte amb què va començar la col·laboració entre Bleda i Rosa, i alhora el treball que els va fer visibles al panorama del jove art espanyol de la dècada de 1990. Les fotografies que formen la sèrieCamps de futbol aborden la realitat des d'una distància propera, a partir de vivències pròpies i espais propers que resulten propers als artistes. La sèrie registra camps de futbol abandonats, que en alguns casos han perdut la funció original, amb la intenció de reflexionar sobre el pas del temps en relació amb un espai geogràfic determinat, així com de tractar un «tipus» de lloc i no un lloc determinat i identificable.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau escriure el teu comentari:
Introduïu aquí el vostre nom