Article de Luis Solera. Director Esportiu del CD San Lorenzo Castellón
El balanç esportiu que fem del 2020 en el CD San Lorenzo de Castellón és positiu, hem mantingut l'estructura i hem crescut en el futbol femení. D'altra banda, s'aconsegueix el primer ascens de futbol base masculí al club. La qual cosa demostra la línia ascendent que portem.
Però si ens preguntes com ha estat l'any, 2020 ha estat més atípic que hàgim viscut la majoria de les persones. Encara recordo com si fos ahir l'últim dia al camp de futbol Parc Mèrida, abans del confinament que estava amb pares i mares bromejant que era impossible que suspengueren la Magdalena i les Falles (a València) que l'impacte econòmic seria devastador. Dos dies després (cancel·lem entrenaments un dimarts per precaució) estàvem a casa, la gent parlava de 15 dies, i va començar a allargar-se…fins al punt que tots coneixem. Incertesa sobre el que els anava a deparar la vida, tornaríem a jugar, que passaria amb les lligues…ningú deia res. Era una incertesa brutal.
Des del club comencem a fer reptes perquè les famílies tinguessin una estona d'oci on compartim moments junts des de la distància. La veritat que ens rentem en molts moments(malgrat la tristesa que inundava la societat), realitzem tornejos FIFA, fem de tot. Hi van haver regals perquè la gent s'aninés a participar.
Per part del club, no només estiguem a nivell lúdic. Es van realitzar trucades individuals a cada família per saber com estaven, explicar-los la intenció per a la propera temporada, la cancel·lació de tornejos. Estiguem donant un servei individualitzat.
Contacte setmanal amb els entrenadors per estar preparats en qualsevol escenari. A més, comencem a fer directes a instagram per parlar una estona de futbol i que la gent ens veiés i sobretot ens conegués fora de l'àmbit esportiu.
Quan va arribar el moment de "sortir” al carrer comencem a arreglar la ( 1 mes ens va costar arreglar i treure la brossa), era la feina invisible. Nosaltres optem per finalitzar la temporada, hi havia molta incertesa i preparem un campus amb totes les mesures possibles.
L'estiu va ser molt "rar", tot eren preguntes. Començarà o no començarà. Per la nostra banda teníem tota la roba preparada i això la veritat que ens ajudo molt en el començament de la temporada. Fugim una de les poques escoles que realitzem un protocol, mantenint grups estables durant 1 mes, per veure com avançava tot(la incertesa era Màxima). Contractem una assegurança privada, per aguantar l'alta de la mutualitat per si no es començava…hi havia una feina darrere brutal. No comencem a jugar amistosos fins a l'última setmana de setembre.
Adaptem la zona de cafeteria perquè fos "segura”
Finalitzem els entrenaments 5-10 minuts abans, perquè els equips no es creuin. Hem augmentat el personal que pren la temperatura cada dia a cada nen perquè puguem minimitzar riscos… per a nosaltres ha estat un any amb una càrrega mental brutal. Nosaltres a més de gestionar un club amb la responsabilitat que ells comporta, hem hagut d'adaptar la instal·lació per a la COVID-19, sempre comptant amb l'ajuda i seguint els protocols del Patronat d'Esports.
A nivell econòmic ha estat un any molt dur per tancar els comptes, però hem aconseguit arribar gràcies a totes les ajudes externes(privades i públiques). En el seu moment vam ser l'únic club de la ciutat que va realitzar ERTOs perquè els seus treballadors poguessin seguir cobrant…repeteixo ha estat un treball molt dur. I no cal que digui que com a club humil que som, comptem amb poca gent realitzant les gestions.
El més positiu que trec d'aquesta situació anòmala és la capacitat de superació que té l'ésser humà davant les situacions adverses que se li presenten.
