Aaron Siles / Castelló
La setmana passada la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana va donar a conèixer la composició dels grups de Divisió d'Honor Juvenil i Lliga Nacional Juvenil. Ambdues categories compten amb una baixa representació de la província de Castelló, amb 3 equips en cadascuna d' elles: els primers equips de Villarreal CF, CD Roda i CD Castellón en la màxima categoria, i els seus "B” en Lliga Nacional.
En total són 6 equips castellonencs els que militen en les màximes divisions del futbol juvenil, i el cert és que no és una novetat. Des de la temporada 2013/2014, en la qual també van ser 6 els equips de la província que van disputar aquestes competicions, mai s'ha superat aquesta barrera. En aquest temps també hi va haver temporades com 2015/2016 i 2018/2019 en les quals Castelló només comptava amb 4 representants a l'elit del futbol juvenil.
A més, si mirem les classificacions d'altres categories com les Autonòmiques Cadet i Infantil o la Tercera Divisió sènior s'observa que Castelló és una província poc present en les màximes cotes del futbol regional. El director esportiu de la pedrera del CD Castellón, Iván Medall assenyala al tipus de població com la principal explicació d'aquesta diferència entre la nostra província i les altres dues de la Comunitat Valenciana: “Tenim una escena demogràficament inferior, perquè som una població petita i dispersa. Això fa que el nombre de llicències sigui menor i, a més llicències, major probabilitat de trobar jugadors de nivell. A més, la dispersió poblacional fa que la captació de talent sigui més dificultosa".
El coordinador del Nou Jove Castelló, Alberto Bellmut apunta en la mateixa línia: "A la província solo hi ha dos nuclis importants de població: La Plana i la zona Vinaroz-Benicarló. Aconseguir integrar a la comarca dels Ports dins del nucli que formen Vinaroz i Benicarló podria suposar un lleuger salt per a la competitivitat d'aquesta part de la província..
El president i director esportiu del Primer Toc CF, Jordi Masnou, també reconeix el hàndicap que suposa la diferència de població: "Competim amb els clubs de València que té 5 vegades més població. En Lliga Nacional sí que hi ha lloc per a algun equip més, però per fer el salt a Divisió d'Honor hi ha certa limitació".
Malgrat que la demografia és la principal causa d'aquest fenomen, també podrien existir altres relacionats amb l' economia i els recursos de què disposen els equips. Iván Medall assenyala que el fet que València i Alacant compten amb grans clubs com serien València CF, Llevant UD, Elche CF i Hèrcules CF, que habitualment competeixen a la Lliga de Futbol Professional, genera que altres equips més petits de l'entorn surtin beneficiats nodrint-se dels descarts d'aquests. En canvi, el Villarreal CF sol captar jugadors de diversos punts d'Espanya i la pedrera albinegra depèn molt de la situació del primer equip.
D'aquesta manera poden existir grans escoles com San José a València o Kelme a Elche que porten moltes temporades instal·lades en l'elit del futbol formatiu valencià, que per ara s'intueix difícil a Castelló.
Alberto Bellmunt afegeix que, a més de jugadors, Castelló també compta amb menys entrenadors. València i Alacant tenen àrees de població amb clubs molt importants en el futbol base autonòmic, com per exemple l'Elx o la ciutat de València i per això també atrauen un bon nombre d'entrenadors.
Per la seva banda Jordi Masnou opina que a la província falten més clubs amb estructures formatives fortes, i que els recursos han d' anar encaminats en aquesta línia i a potenciar la figura dels entrenadors.
Aquests factors també comporten que alguns dels millors jugadors de la província castellonenca siguen captats per les millors escoles de València. Levante UD i Valencia CF solen mirar al nord per a millorar les seues divisions inferiors, el que fa més difícil per als equips de Castelló competir amb les altres dues províncies de la Comunitat.
Entre les modificacions a establir per corregir aquesta situació, els dirigents consultats coincideixen que establir un grup de preferent infantil, cadet i juvenil integrat exclusivament per clubs castellonencs ajudaria al creixement del nivell a la província, atès que amb aquesta mesura es garantiria cada any la presència de, a el menys, un representant en les divisions més altes del futbol valencià. Per la seva banda, Masnou estima que no hi ha inconvenient a compartir grup amb equips valencians en Preferent juvenil.
D'altra banda, Alberto Bellmunt considera que "aglutinar” clubs com ha ocorregut recentment amb les fusions de Salesians i Burriana FB o la del Club La Vall i la UD Vall d'Uixó "pot ser una bona solució per a aconseguir equips més competitius".
Així mateix, el coordinador de Nou Jove també opina que una sèrie de canvis en les instal·lacions ajudaria a reduir les distàncies amb els grans clubs de valencians i alacantins: “Amb infraestructures més privades o amb canvis en la forma que es gestionen des dels ajuntaments els clubs tindrien un major marge de maniobra econòmic. Molts clubs a València controlen els bars dels camps i això els suposa una sèrie d'ingressos amb els quals nosaltres no comptem".
