Dani González va arribar aquest estiu a la Fundació Albinegra. Res de nou en aquest fet tret que es tracta d'un entrenador amb experiència a Tercera RFEF que tres dies a la setmana ve a Castelló des de Terol per entrenar el Cadet A Castalia Promesas, a més, del partit que sol ser a Castelló com a local o fora, entre València i algun municipi de la província. En aquesta entrevista ens explica els motius d'aquest repte i sacrifici personal. amb 40 anys, pare de família nombrosa, turolenc, tècnic esportiu superior (nivell 3), professió (Director de Seguretat Integral), potser és que el dia tingui 25 hores per a aquest entrenador.
Pregunta-Ves tres dies des de Terol a Castelló, fins i tot, el quart de partit, bé a la província o zona de València. ¿Et surt a pagar ser entrenador? ¿Quants quilòmetres has recorregut ja aquesta temporada?
R-Quan prenc la decisió d'intentar entrenar en una acadèmia professional, era per seguir formant-me amb gent que pogués aportar-me coses noves, era això o fer algun màster orientat a l'entrenador, penso que la primera opció és la millor per a mi. Havia escoltat que per aquí s'estaven fent les coses bé per això m'interesso molt.
Pel que fa a la segona pregunta ja que calcula uns 1200 km a la setmana des d' agost.
P-Entrenes a un Cadet A Castalia Promesas, de la Fundació Albinegra, que no és una primera línia del CD Castellón. ¿Tant t'agrada el futbol o és per què vols aprendre com a entrenador i aportar el teu gra de sorra a un club que vol fer el salt a LaLiga?
R-Com he dit abans buscava i busco seguir formant-me per estar el millor preparat per quan torni a sortir una altra oportunitat com la que vaig tenir l'any passat. Quan va sortir aquesta opció em van oferir aquest equip i estic molt agraït per això.
P-¿Pots recodar-nos la teva experiència com a tècnic? Fins i tot has estat a Tercera RFEF.
R-Deixeu de jugar a futbol l'any 2009 i des d'aleshores he entrenat en futbol amateur menys els dos primers anys que porti un cadet i un juvenil. La temporada passada vaig fitxar pel filial del CF Calamocha que al seu torn compaginava la direcció esportiva del futbol base, on des de zero creem una escola de futbol i assentem unes bases per a la resta de categories, a principis del 2022 m'ofereixen agafar el primer equip que es trobava en descens, finalment aconseguim la salvació i el filial ascendir-lo. Va ser un any molt bonic i amb moltes vivències.
P-Has entrenat jugadors bragats, que es jugaven el seu salari cada diumenge, i ara entrenes a xavals de 15-16 anys amb els seus somnis d'adolescents. ¿Molta diferència?
R-L'única diferència que veig és a l'hora de transmetre'ls el que busques d'ells, òbviament amb gent adulta les converses són més fluides, la majoria de l'equip tenen aquest interès en què les coses funcionin i en haver-hi jugadors més veterans són ells els que tiren del carro quan les coses no van tan bé, però, amb nois de 15-16 anys costa moltes vegades treure'ls frases senceres, la por o la vergonya de parlar amb més gent al voltant se'ls nota.
P-¿Et sorprèn com un equip de la talla del CD Castellón no tingui Ciutat esportiva pròpia? Deia un coordinador que hi havia entrenadors que ni es coneixien. Tu, que eres de Terol, ¿coneixes a tots i et coneixen?
R-Sorprèn i molt, crec que tenen totes les eines humanes per ser una acadèmia capdavantera, llàstima que no hi hagi aquesta disponibilitat de tenir tot centralitzat en una ciutat esportiva, sens dubte aquest seria un salt molt gran per al club. Conec amb els que coincideixo amb ells en sortir o en entrar als meus entrens, en haver-hi diferents camps en diferents ubicacions és complicat.
P-Em comegues el bon nom que té el CD Castellón fora de la província. ¿Què és el què més t'agrada d'aquest club?
R-L'ambient de Castalia, és impossible no enamorar-te. Fa anys vaig veure amb el CD Teruel, i la sensació que vaig tenir aquell dia era de club gran i de molt sentiment.
P-A nivell esportiu, temporada complicada, partits igualats que es decideixen per detalls. ¿Com veus el teu equip?
R-És una categoria molt difícil i ens ha costat ja que els rivals se'ls nota un punt més de maduresa a l'hora de competir, a això sobta que hem tingut baixes considerable, també és veritat que la força mental amb què aquests nois s'han reposat davant les adversitats és d'admirar, tenim un grup que dona gust treballar amb ells, molt compromès i el creixement esportiu que estan tenint segur que és bo per al club i per això en un futur.
P-¿Per què viniste al CD Castellón? ¿Despenja't el telèfon i dieu: sóc Dani González i vull entrenar al CD Castellón?
R-En principi jo em quedava a Calamocha, se'm va dir que si l'equip es mantenia en 3ª RFEF tenia la renovació automàtica, al final aquest acord no es va complir i em van oferir seguir al filial i de director esportiu al futbol base, en aquell moment vaig creure que la meva etapa aquí havia acabat i vaig començar a buscar altres oportunitats, és cert que en les dates que a mi m'ho comuniquen és juny i pràcticament està tot tancat als clubs. A principis d'agost surt l'opció de Castelló i aquí estic.
P-¿T'agradaria seguir en el CD Castellón i continuar aportant coses en equips ja juvenils i, fins i tot, ja CD Castellón?
R-Estic molt content de ser aquí, entre altres coses és perquè veig que als entrenadors se'ls cuida i se'ls dona l'oportunitat de créixer internament, també penso que cal estar on et vulguin.
P-Tens la titulació, entenc que la superior per entrenar equips de superior categoria. ¿T'agradaria algun dia ser entrenador d'algun equip en categories importants del futbol espanyol?
R-Sí, la meva titulació em permet entrenar en totes les categories, clar que m'agradaria, per això m'intento formar en la mesura del possible.
P-¿Quin entrenador tries com a model i com l'apliques en els teus entrenaments i partits?
R-No tinc cap referent concret, m'agraden els entrenadors que dominen les 4 fases del joc, crec que t'has d'adaptar a l'equip amb el qual treballes i a partir d'aquí intentar que porti la teva firma com a entrenador, no crec en un model joc concret, crec més aviat en què l'equip sàpiga adaptar-se als partits.
P-¿Coneixes en persona a Haralabos Voulgaris? ¿Fins a quin nivell de coneixement / tracte personal teniu els entrenadors de la base amb la direcció del club?
R-No, no tinc el gust de conèixer-lo, estem dins d'un organigrama i dins de les meves funcions el meu tracte directe és amb el meu coordinador, és veritat que amb el nomenament de Santi Parra com a cap d'Operacions també hi tenim accés, ja que l'he conegut com a director de metodologia i el tracte continua estant. Entenc que el tracte amb la direcció del club ha de ser amb els meus superiors i no amb l'entrenador.
P-¿T'ha resultat senzill passar d'entrenar jugadors amb experiència en el futbol aficionat a jugadors de 15-16 anys? Segur que em diràs que aprens tots els dies d'ells. ¿Què és el què més et sorprèn?
Al principi m'ha costat adaptar-me, he tingut i segueixo tenint molta ajuda per a la millora meva com a entrenador, en aquest aspecte em sento molt valorat. Quant a si aprenc dels meus jugadors, crec que com a entrenadors mai vam estar en possessió de la veritat absoluta, per tant, hem de ser oberts i no tenir por a nous coneixements.
P-Dani, l'última, ¿et pot avorrir algun dia el futbol o és més tediós agafar el cotxe a les 9 i mitja de la nit per anar-te'n a Terol tres dies a la setmana?
El dia que no visqui això com una professió, trenco el carnet d'entrenador, disfruto molt amb el que faig, i mentre tingui ganes, seguiré treballant per aconseguir els meus objectius personals. La veritat és que hi ha dies que la tornada es fa pesada però ara mateix és la situació que he de viure.
P-I aquesta és obligada: ¿Tornaries a Terol amb una opció d'entrenar a Tercera RFEF o algun equip important de la província?
R-Estant aquí hi ha hagut algun contacte amb algun equip per veure com estava la meva situació, però m'agradaria créixer aquí, estic envoltat de bons professionals i això m'enriqueix molt.
