Dilluns, 11 de maig de 2020, no és un dia qualsevol, almenys a Peñíscola, es el primer día de “la nueva realidad”, aquesta en la qual estem sumes després de gairebé dos mesos d'estar empresonats. Per fi aquest matí s'escolten pujar les persianes dels negocis i podem prendre'ns un cafè en una terrassa amb algun amic. I tot això és perquè, en aquest dur partit que estem jugant contra el maldit coronavirus, nosaltres hem aconseguit marcar gol. Un gol que no ha estat casualitat, un gol perquè s'han fet bé les coses, perquè l'equip ha funcionat com una màquina perfectament greixada, i ha sabut defensar-se amb disciplina en el confinament, i ha sabut moure bé, però sobretot poc, la pilota en la mitjana de la mobilitat, aquesta mobilitat que tants no han respectat intentant venir a les seves segones residències de la costa, i per damunt de tot, ha desenvolupat un potent joc agressiu a la davantera sanitària, que ha aconseguit la tan ansiada fase 1 al departament sanitari de Vinaròs, aquesta fase que ens dona quelcom d'una llibertat que anhelàvem des de fa molt. Però alhora, un gol amb gust agridulce, un gol d'aquells que no se celebren, com els que li marques al teu ex-equip, en aquell en què tan bé et van tractar, i al que li marques perquè és la teva obligació, però que en el fons et dol. I és així perquè no gaire lluny d'aquí no podran gaudir d'aquest cafè, o d'aquella canya amb escuma nounada a la terracita al sol, amb la tertúlia que porta inclosa.
La capital, Castelló, no podrà aixecar les persianes com a mínim fins al proper dilluns, no han aconseguit reunir els requisits necessaris per a la primera de les fases i per tant no provaran les mels del triomf. El marcador està ara 1-0 per a Peñíscola i el departament sanitari de Vinaròs, però en aquesta ocasió tots desitgem que no tardi a arribar l'empat, no és qüestió de deixar-se guanyar, però tampoc que perdem tots. Perquè aquest partit l'hem de guanyar tots units, només així, en equip, remant tots a una, donant suports tant en defensa com en atac, buscant l' espai, sense aglomerar jugadors, i atacant amb totes les forces, vencerem. I ho anem a aconseguir, assegurança, i ens portarem la copa de la llibertat, aquesta llibertat que tan poc valoràvem fins ara, i que en el futur segur que li donarem la importància que en realitat té.
Article de Sergio Farré Robador. Col·laborador habitual de Castelló Base
