PRIMERA INSTAL·LACIÓ POLIESPORTIVA CASTELLONENCA
Encara el CD Castelló jugava les seves trobades de futbol al vell camp del Sequiol situat al Carrer Herrero, aquella anyada instal·lació tan sols servia per a la pràctica del futbol. Per aquells anys també existien unes antigues pistes de tennis en l'Avinguda de Villarreal i alguns terrenys on es van disputar partits de futbol dels primers equips castellonencs que van sorgir amb anterioritat al fet que el conjunt albinegre portara el nom de la nostra província i la seua capital; però la primera instal·lació poliesportiva va ser l'Estadi Castalia, promoguda pel Moviment, el cap provincial del qual, el Governador Civil camarada Andino, en contra de l'opinió de la major part dels castellonencs que preferien habitatges socials, va decidir que sobre uns terrenys municipals situats a l'Avinguda de Benicasim, cantonada al Carrer Osca i limitada pel Riu Sec a la seva part part de nord, es construís un Estadi, seguint les directrius del Cap Nacional d' Esports: general Moscardó.
Un cop inaugurat l'anomenat Estadi Castalia el dia quatre de novembre de l'any 1945, se li va concedir la gestió del mateix al Front de Joventuts. A les seves instal·lacions podia practicar-se: futbol, atletisme en una pista de cendra de sis carrers, pilota–cistell, pilota–volea i pilota–mà en dues pistes ubicades a la part de l'est i oest del camp de futbol, hoquei sobre patins en una pista situada a la part posterior de la grada de preferència, tennis en dues pistes de terra al costat de l'Avinguda de Benicasim i natació en una piscina de 33 metres de longitud. Malgrat tot i potser perquè les grades quedaven separades dels espectadors per la pista d'atletisme, el primer equip de la ciutat, és a dir: el CD Castelló, va continuar jugant els seus partits oficials al camp del Sequiol.
ANTICS TERRENYS PER A LA PRÀCTICA DEL FUTBOL
Denominar camps de futbol als antics terrenys on es disputaven competicions de futbol, semblaria en l'actualitat un disbarat. Llevat del CD Castellón i alguns equips, com el del Sindicat de la Construcció, que jugaven al vell Sequiol, la resta disputaven les seves competicions en terrenys generalment de propietat municipal, fins que l'empresa Facsa va construir l'anomenat Bovalar a la carretera d'Alcora, enfront de la Quadra denominada dels Cubos i amb posterioritat la Delegació castellonenca de la Federació Valenciana de futbol construïra els coneguts com a Camps Federatius situats en l'Avinguda dels Germans Bou. Cal citar que si bé ara el futbol base castellonenc compta amb magnífiques instal·lacions, entrenadors, personal tècnic i una estructura preparada per formar futurs futbolistes, això no va ser així a la nostra ciutat fins a mitjans del passat segle.
Bé és veritat que la major part dels equips reunien els seus jugadors tan sols per disputar les seves trobades de caràcter escolar o trobades d'aficionats. Durant la setmana no solien entrenar. Els partits d'aquelles competicions es jugaven en veritables descampats. També cal assenyalar que era difícil que es disputessin les trobades comptant cada equip amb onze futbolistes. Molt més difícil era que aquells terrenys comptessin amb porteries. Cap d'ells comptava amb vestidors. Se solien utilitzar terrenys de propietat municipal, com el conegut com a Parc de l' Oest, (antic camp de tir de pitxitxi), on amb posterioritat es va construir un hipòdrom i l' Escola de Mestratge Industrial. També es van usar terrenys on amb posterioritat es va construir l'Escorxador Municipal que va prestar servei a la nostra ciutat fins a l'any 1991. Així mateix en els que en la pròpia Avinguda de Benicasim es va construir la Caixa de Reclutes l'edifici de la qual actualment està destinats a instal·lacions de l'Hospital General. Així mateix en els del conegut com a Hort del Mut, llindant amb el Cementiri Municipal la destinació del qual va ser l'ampliació d'aquesta instal·lació i que per aquest motiu era conegut popularment com a Camp del Silenci… Tots ells tenien una qüestió en comú: en caure era segura una ferida.
LES INSTAL·LACIONS DEL BOVALAR
No obstant això, l'afició al futbol anava en augment, pel que a tots aquells camps acudien els caps de setmana els oïdors del primer equip del CD Castellón i altres de la província. D'aquelles rudimentàries instal·lacions van sorgir magnífics jugadors que solien caracteritzar-se pel seu entusiasme i caràcter. No obstant això, la primera i veritable escola de futbolistes castellonencs va ser el Bovalar. En els seus dos terrenys de joc i els seus vestidors es van formar grans esportistes que van assolir campionats importants, com el nacional de la categoria infantil l'ascens de l'Amateur del CD Castellón a la Tercera Divisió del Futbol nacional o la participació durant un bon nombre de temporades del juvenil albinegre en la divisió d'honor de la seua categoria. El Bovalar ha estat i hauria de continuar sent, l'escola del futbol base albinegre; clar que, més important encara seria continuar comptant amb persones com: Manolo Adell, Jorge Palomo, Serafín Redó, Paquito Aparici, Pepe Bellido, Tomás Miravet o Ramón Mirallesi jugadors com els d'aquell equip infantil que la temporada 1969–70 es va proclamar campió provincial, campió regional vencent el València i finalment campió d'Espanya després de vèncer el Barcelona en la fase final disputada a Huelva, amb joves com: Agramunt, Albiol, Alegre, Font, Gómez, Damià, Jorge i Juan Antonio Gordo, Ortíz, Salvador, Leonisa, Rubert, Ruiperez, Bernat, Casanova, De Líban, Muntanyenc i Sangrador.
Article de Miguel Pastor per a Castelló Base.
