F de futbol i de felicitat

L'olor a gespa només mullada, el so del cuir botant sobre el camp, el cel ennuvolat a punt d'acollir un partit de futbol o el tracte del barista que et prepara un cafè matutí. Castelló Base, lloc del qual m'acomiada després d'un bonic trimestre, m'ha donat l'oportunitat de conèixer joves talents, però també d'apreciar aquestes petites coses que defineixen, al cap i a la fi, la felicitat.

Escoltar les ordres del míster, veure de prop la cara de preocupació d'un nen en caure derrotat, observar un golàs o gravar les reflexions postpartit dels entrenadors. Cobrir qualsevol partit, independentment de la secció, de la categoria o del grup, suposa trobar emocions que abans no coneixies. Suposa viure amb tensió els últims minuts d'una trobada en què tu, com a periodista, has d'estar tranquil doncs estàs a la barrera de la neutralitat. També suposa posar-se a la pell del jugador que guanya, del que presumeix amb orgull d' això, tot i que també del que perd i intenta dissimular-lo amb una mirada perduda, buscant respostes sabent que, sense poder viatjar al passat, és impossible trobar-les.

Castelló Base ha sigut l'hotel en el qual les meues pràctiques s'han hostatjat durant diversos mesos. Un treball bonic, en què m'he retrobat amb el futbol regional. Des de prebenjamí a juvenil, visitant Alcalà, Benicarló, Vinaròs, etc i descobrint bons professionals, encara que millors persones. Víctor ha estat un gran amfitrió. He conegut una web que sempre formarà part de la meva vida. Una web que m'ha ensenyat molt i que ha dipositat en mi la seva confiança. Gràcies a les persones que ho han fet possible però, sobretot, gràcies al futbol. I, per descomptat, ¡que viva el fútbol base!

Article de Juan Ángel Martínez. Estudiant del Grau de Periodistes en pràctiques a Castelló Base gràcies a l'acord de col·laboració amb la Universitat Jaume I

lexus

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau escriure el teu comentari:
Introduïu aquí el vostre nom