Aaron Siles / Castelló
El castellonenc Adrià Caravaca és graduat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport per la Universitat de València i entrenador titulat Nivell II. Actualment dirigeix al Cadet A del CD San Marcelino i és director de metodologia del club valencià. Ha passat CD Roda, CD Drac i l'any passat va entrenar el Juvenil B del Promesas Castalia, a més de formar part del cos tècnic del Cadet autonòmic del CD Castellón. Xerram amb ell perquè ens compti com veu la tornada als terrenys de joc i quins són els principals canvis que observa en la preparació dels jugadors respecte a anys anteriors.
Després de tants mesos sense jugar, ¿perceps un ànim diferent dels jugadors en la tornada als terrenys de joc?
La veritat és que m'he trobat un grup de jugadors amb moltíssimes ganes i entusiasme de tornar a gaudir del que els apassiona, el futbol. Tots han tornat amb unes ganes tremendes de tornar a competir.
no obstant això, crec que no només hem de posar el focus en el fet de tornar a jugar a futbol, sinó en tot el que això comporta. Han tornat a sentir el que és gaudir i relacionar-se amb els seus companys d'equip.
¿I en l'entrenador? ¿Què és el que més s'ha enxampat de menys?
Personalment el que més he fet de menys és el fet de competir cada cap de setmana i gaudir del treball diari. Crec que al final acabés valorant encara més si cap la importància del procés, treball de cada sessió d' entrenament, cada xerrada motivacional…
Tants mesos sense gaudir del que m'apassiona han estat realment durs, però el fet d'entrenar de forma grupal pràcticament tots els dies via online ha provocat que el grup no perdés la dinàmica i fonamentalment que seguís unit amb el mateix objectiu.
¿Aquest temps sense futbol ha estat útil per treure noves idees tàctiques o estratÉsgiques?
Aquest període tancat també m'ha proporcionat un temps que abans no tenia per pensar i reflexionar sobre noves formes de treballar i d'entendre el futbol. He pogut analitzar partits que tenia pendents i aquest aprenentatge diari ha estat una de les claus per mantenir-me motivat.
El temps lliure també m'ha resultat útil no només per treballar l'aspecte físic i condicional de cara a una possible tornada, també a nivell cognitiu. Treballem en grup amb vídeo, per llocs, fèiem sessions tàctiques amb porters, defenses, migcentres i davanters. D'aquesta manera, fomentàvem aquest creixement tan important i necessari del futbolista.
¿Com ha estat la tornada? ¿Quines coses han canviat en les pretemporades i quins han estat els principals efectes?
La tornada als entrenaments a nivell condicional ha estat molt complexa. Hem de tenir en compte que ha estat una situació a la qual mai ens havíem enfrontat. Els futbolistes venien d'un gran temps d'inactivitat i el nostre deure com a entrenadors/preparadors ha estat adaptar el seu organisme de forma progressiva, perquè a poc a poc anessin agafant ritme i sensacions positives.
Pel que fa a les pretemporades, l'enfocament ha canviat. S'ha tingut en compte que el jugador ha estat molt temps sense activitat. El risc de lesió per tant, augmenta de forma exponencial. Hem hagut de fer que el futbolista anés agafant sensacions amb la pilota, de forma progressiva i buscant preparar el seu cos per gestionar els esforços sense posar en risc la seva salut.
¿Quin està sent el major hàndicap?
Penso que el major inconvenient està sent intentar adaptar i gestionar els esforços del jugador. Aconseguir que cada setmana els esforços anessin augmentant i que el jugador se siga còmode a nivell muscular i mental.
A nivell físico, ¿com ha afectat el jugador estar tant de temps sense jugar? ¿Haureu hagut de realitzar una preparació física diferent?
Malgrat que durant aquests mesos de quarantena hem treballat setmanalment mínim 4 dies, és obvi que no és comparable a la feina diària què realitzaven en els entrenaments. No podem establir les mateixes adaptacions ni a nivell neuronal ni muscular però tot ajuda evidentment.
En el plànol condicional, insisteixo, en què ha canviat en gran part la seva preparació física. La clau és que ha estat una situació nova per a tothom, i la seva gestió no ha estat fàcil. En el nostre cas decidim pecar de precavits. Fem molt èmfasi en el treball preventiu i en la gestió d'esforços. Treballem de forma conjunta el treball preventiu i tècnic. Tot això sumat sempre a certes dosis de component lúdic.
¿I a nivell mental? ¿Creus que en aquest temps els jugadors han "oblidat” algunes coses que cal tornar a recordar?
sí, em sembla una qüestió clau. No ens oblidem que a futbol es juga amb el cap. És una cosa que tinc molt en compte i des de la primera setmana de quarantena comencem a treballar aspectes tàctics amb els jugadors. La finalitat era que no descuidassin el nivell cognitiu.
Hi ha certs moviments que el futbolista, en no practicar-los al camp, oblida. No hem de pretendre arribar i avançar el futbolista amb molta informació, ja que seria contraproduent. Passa el mateix que en l'aspecte físic, hem d' organitzar les setmanes amb els conceptes a treballar, de menys a més.
En el meu cas, m'agrada establir tres nivells cognitius per a cada tasca que realitzo. estigui en joc, Z1 seria una complexitat mental baixa, Z2 una complexitat mitjana i Z3 seria una situació molt pròxima al joc real.
Les pretemporades són més llargues aquest any, molts equips passaran de tenir 4 a 6 setmanes de preparació. ¿És suficient o després de tant de temps aturats seria convenient una pretemporada més llarga?
Quan parlem de pretemporada parlem d'un procés d'adaptació condicional i mental. No només hem de preparar el nostre equip físicament, és important aconseguir implantar el nostre model de joc.
A causa d' aquesta situació, els equips han començat abans pensant en una espècie de pre-pre temporada, amb l'objectiu que els jugadors tornessin a tenir contacte amb la pilota. Els circuits tècnics han estat habituals durant aquest període. També exercicis preventius a nivell muscular, importants perquè el risc de lesions disminuís.
Sis setmanes són suficients per aconseguir arribar a l'inici de lliga de forma òptima tant a nivell físic com cognitiu. La clau està en saber dissenyar-la de forma correcta. És com construir una casa, mai es comença per la teulada. Abans de posar càrrega en el jugador, hem d'assegurar-nos que pugui aguantar-ho a nivell muscular, d'aquí la importància del treball preventiu: treball excèntric d' isquiotibials, quàdriceps, core, propiocepció de turmells, etc..
Conforme vagi avançant les setmanes podem anar jugant amb la càrrega: al principi establim espais amplis amb poques premisses a nivell cognitiu, per observar i analitzar els jugadors. No hem de començar amb una càrrega cognitiva alta, és igual d'important que gestionar el pla físic.
Ateses aquestes circumstàncies actuals, ¿ets partidari d'una pretemporada més enfocada a l'apartat físic o l'important després del llarg parió és que els xavals recuperin sensacions jugant?
Em sembla que a través de recuperar sensacions amb el joc vam aconseguir arribar a l'apartat físic. S' ha de seguir aquest ordre, ja que després de l'aturada el jugador arriba amb unes ganes tremendes de tornar a gaudir del futbol. De nou, l'èxit estarà en l'equilibri i a convèncer el futbolista.
¿Hi ha un major risc de lesió per al jugador? ¿En aquest cas què pot fer un entrenador per prevenir-les?
Per suposat. L'excés d'inactivitat física provoca que l'organisme, quan torni a aquesta activitat, tingui un determinat temps d' adaptació. Ser-ne conscients és clau per a la prevenció de lesions en el jugador.
Com a entrenadors, la nostra obligació és pensar en el benestar del jugador. No ens hem de saltar passos. Podem reduir aquest risc, com hem comentat abans, no només en pretemporada sinó durant el seu desenvolupament, és fonamental introduir treball preventiu mínim en una sessió setmanal.
¿Cuànto duraraquest procés d'adaptació físic i mental?
És difícil establir una durada exacta. Depèn molt del grup i de la seva integració, però penso que són necessàries una a dues setmanes prèvies a la introducció del morfocicle setmanal. En el nostre cas, en la segona setmana comencem a introduir certs matisos tàctics, però molt breus. És fonamental ja que aquest segueix criteris tant a nivell fisiològic com a nivell d' assimilació del model de joc.
La finalitat és que l'equip s'adapti de forma òptima al morfocicle patró. Tenim el dia de treball de força, un dia dedicat a la resistència i finalment el dia de velocitat. Que un dia predomini la força no vol dir que no es donin les altres dues.
¿Tornarà el fútbol a ser com abans o la pandèmia el canviaràá para siempre?
Vull pensar que recuperarem la normalitat. Depèn de nosaltres, hem de continuar sent precavits amb l'objectiu de continuar gaudint de la nostra gran passió, el futbol.
