Està clar que des de la creació del primer equip de futbol a Espanya, el Huelva Recreation Club en 1878 que vint-i-nou anys més tard passaria a denominar-se Recreativo de Huelva, el futbol va anar desenvolupant-se espectacularment i sobretot en les últimes dècades en què amb la televisió els clubs han començat a recaptar quantitats molt importants que han propiciat fitxatges i traspassos multimillonaris, però el futbol seguirà sustent en la formació de noves figures a través dels equips de futbol base i en camps no sempre en les millors condicions, però malgrat tot això, les grans figures seguiran recordant amb carinyo on van començar a donar les seves primeres patades a una pilota, els qui van ser els seus primers entrenadors i quins van ser els seus primers clubs.
I ha estat des de camps que semblaven tot menys un terreny per a la pràctica d'aquest esport, on van començar a sorgir grans figures del futbol i també al Club Esportiu Castelló.
A principis del segle passat va començar a practicar-se aquest esport a Castelló. Segons Joaquín Maria Tejeiro "Wiceps”, que va ser secretari general del Castelló de 1924 a 1930, el futbol el va importar a aquestes terres un nord-americà fill de pare castellonenc, Enrique Beltrán, que va ensenyar als seus amics com era el joc als terrenys del "Tiro de Pichón", al Parc de l'Oest, que gairebé es pot considerar per tant amb totes les reserves, com el primer camp a la ciutat.
en 1911 va aparèixer el que es pot considerar el primer equip de futbol, el esportiu, que va començar a jugar en un camp anomenat de l'Hospital” per estar ubicat a esquenes de l'Hospital Provincial. Després va aparèixer el Castalia, que aviat va ambicionar tenir un camp propi, i en 1918 va condicionar l'anomenat "Camp de la carretera de València", en el qual jugaria un altre equip, el Cervantes, que tindria un pes específic per a la creació del C.D Castelló, i en el qual es jugaria fins a la construcció del Sequiol. Aquest camp es coneixeria també amb el nom de "Camp de la Cultural", on es practicaven molts esports entre ells l'atletisme, propiciat per aquell gran esportista que va ser Marí Ferrer mort en 1966. En aquests terrenys va construir la Caixa d'Estalvis un grup d'habitatges que encara existeix.
El Castalia l'havia creat amb una aportació dels seus mateixos jugadors de 250 pessetes anuals,en accions de cinc pessetes, establint després una tanca d'arxipèlag el que permetia cobrar vint-i-cinc cèntims per entrada. Les casetes per arbitres i vestidors es van instal·lar en una petita quadra anomenada "Casa el Bolo".
El Castalia anys després va tenir un altre camp, de curta vida, anomenat "Camí del Mar", en el qual va arribar a jugar un partit internacional amb el Meteor de Praga.
Amb l'aparició del Cervantes que estava integrat per una majoria de joves treballadors i que va comptar amb el suport del Centre Republicà a canvi que lluís la seva bandera tricolor a les samarretes, van anar desapareixent altres equips i finalment es va provocar l'aparició del Castelló el 20 de juliol de 1922
El 29 d'agost de 1.922 un grup de bons aficionats albinegres van adquirir de D. Jaime Chicharro uns terrenys, amb la condició que sempre fos camp de futbol, circumstància que anys més tard l'Ajuntament de Castelló es passaria poc menys que per l'arc de triomf, on es va construir el mític camp del Sequiol, que es va inaugurar en 1.923 en un partit contra l'Espanyol i que va ser el primer camp de futbol d'Espanya amb gespa.
A principi dels anys quaranta a més del primer equip allà jugava l'Amateur, que en els anys següents va nodrir la plantilla del primer equip com a Higini, Torres, Soria,Mallén, Vilalta, Balaguer, etc.. i que va ser campió del seu grup en el campionat regional
Altres camps amb història on van jugar molts equips base va ser en els anomenats del "Cementiri” per estar ubicats darrere del camps, sent un dels impulsors Almela, un ebenista que vivia al carrer Navarra.
Al començament dels seixanta a Castelló hi havia equips interessants com el OAR, el Castalia, el San Fernando, La Casera i l'Atlètic Castelló. En aquell moment es va produir una de les fites més destacades en el futbol base castellonenc, creació per part de la família Enrique Gimeno de l' anomenat camp del Bovalar en 1961, a la carretera d'Alcora – primer un sol camp, al qual anys després s'afegiria un altre, on la pedrera albinegra va assolir grans èxits i de la qual van sortir multitud de jugadors que van tindre com a conseqüència que estant el Castelló en primera arribara a jugar algun partit amb nou jugadors de casa- on es va establir el que a València no se siga o pejorativament van anomenar "la fabriqueta del Bovalar".
Es va assolir el subcampionat de juvenils en 1.963, el campionat nacional infantil el 1970,etc.
Finalment caldria citar també l'anomenat camp de l'Azor” a Benicasim on a l'estiu es feien proves de jugadors per al futbol base. Finalment amb la desaparició del Bovalar va aparèixer la ciutat esportiva Facsa, malauradament avui sense incidència en el futbol base albinegre.
Voldria acabar tot i que malauradament sense poder citar tota la gent que tant com a jugadors com tècnics o dirigents han estat impòrtants en el futbol base albinegre. Noms com Celeiro, Mendieta, Villapun, Sabrà, Ferrer, Víctor, Pau Navarro Pedroche prebenjamí 2any cd, Octavio, Alonso, Causanilles, Anomenada, Alfredo, Dealbert, i tants altres com jugadors i Manolo Adell, Paco Guillén, Antonio Maceda, José Goterris, Luis Serrano, Antonio Alegre, Ramón Miralles, Nadal, F. Bernat, Julio Casanova, Vicente Hernández, etc.; i fins i tot periodistes com Ricardo Giménez, són part dels molts noms que mereixen un gran reconeixement per part dels aficionats i amb els quals mantenim una amistat entranyable, lamentant que alguns ja no estiguin entre nosaltres per viure el proper centenari del Club.
ARTICLE PER A CASTELLON BASE DE JOSE MARIA ARQUIMBAU. PERIODISTA.
La foto correspon al Amateur Castellón. Sequiol. Any 44. Entre d' altres: Varella, Marigil, Monfort, Adsuara, Soler, Colomina i Alegre.
