En tertúlies de bar i sobretaula familiars és comú el debat sobre la importància que se li dona al futbol. Hi ha a qui li agrada dir que és el menys important de les coses més importants. Però hi ha una cosa que és innegable, i és que el futbol és una fàbrica de somnis. I no necessàriament de somnis grans d'aquests als quals només poden accedir un 1 % dels nens que juguen, si no de petits somnis.
Somnis com els que han pogut viure molts nens aquesta setmana santa al MIC Football celebrat a Girona.
Un dels tornejos de futbol base més grans i prestigiosos del panorama internacional on es donen cita cents d'equips de tot el món i que compta sempre amb la presència de les millors escoles de l'elit mundial.
Probablement l'experiència més propera al futbol professional que molts joves futbolistes viuran, amb concentracions en hotels, trasllats en autobús al camp de futbol i la possibilitat de compartir gespa amb algun equip de l'elit europea. Perquè per a xavals d'aquests equips de renom potser tot això sigui quotidià, però per a nois que, en algun cas, estaven jugant no fa tant en segona regional de la seva província, tot això és en realitat un somni del qual no volen despertar.
El viatge amb l'equip, que durant uns dies es converteix en la seva família, compartir habitació amb companys d' equip, els seus entrenadors que els "controlen” la dieta, les revisions contínues als resultats dels seus possibles rivals, aquest cuc a l'estómac abans de cada partit, aquesta sensació de competir de tu a tu a un equip teòricament superior, consolar el company en l' error i, el trofeu més preuat, aquesta possibilitat de creuar-te amb el Barça, l'Atlètic de Madrid o el Liverpool, on probablement es trobi més una futura estrella de l'esport rei alimenta durant aquests dies el somni d'aconseguir-ho.
Després arriba la realitat, les eliminacions, no poder disputar cap partit contra aquells que et feien il·lusió i la decepció de la derrota, però fins i tot aquesta cara més amarga és part imprescindible per cohesionar el grup, fer més equip i definitivament convertir-se amb el temps en part d'un record inoblidable d'aquell torneig en què, per una vegada, es van sentir futbolistes professionals.
Article de Sergio Farre és col·laborador de Castelló Base i pare d'un jugador del Cadet A Benicarló BF participant en el MIC Football
