Des de Colòmbia, Sergio Escobar, amb la seva peculiar intensitat i forma de gaudir un triomf col·lectiu com és la Lliga de Colòmbia, atén Castelló Base. Respon amb detall sobre la seva experiència al país sud-americà alhora que desgrana com van ser els seus últims dies com a entrenador del CD Castellón passant de l'eufòria de l'ascens al calvari en una banqueta en què no es va sentir mai recolzat per la direcció esportiva del club. Escolar recorda, amb especial carinyo, al seu pare que va morir fa un any; a la seva dona, pel seu infinit recolzament; i a tota la seva família i amics que sempre l'han recolzat.
Pregunta-¿Com arriba Sergi Escobar a Colòmbia, en concret, a l'Amèrica de Cali amb un tècnic argentí? ¿Quan va ser i en quina situació es trobava l'Amèrica?
Resposta- Alvaro Rius, director esportiu de l' Amèrica, ens presenta i viatgem fa any i mig a Cali on ens coneixem, hi ha feeling i tenim la possibilitat de treballar junts. Arribem a Amèrica a l'agost després que no arribin a un acord amb l'anterior tècnic. L'equip està novè fora dels vuit que classifiquen i amb una reducció de pressupost i amb la venda de diversos jugadors importants de la plantilla.
P-¿T'ha costat adaptar-te a un país on, a part de la pandèmia, sempre s'ha dit que la seguretat és un condicionant de les persones?
R-M'he adaptat molt bé…sorprenent-me per a positiu el nivell de vida que hi ha i he rebut un tracte excel·lent.
P-¿Com vius a Colòmbia? ¿En quina ciutat estàs? ¿Comparteixes habitatge? ¿Com ha estat el teu dia a dia des de la teva arribada a Colòmbia?
R-Viu a Cali, molt a prop de la ciutat esportiva on treballem, en un residencial molt bonic amb gimnàs, piscina i tot tipus de comoditats. Viu amb el preparador físic i un assistent tècnic. El dia a dia ha estat aixecar-nos a les 5 del matí per estar a les 6 a la seu i preparar entrenament que inicia a les 7.30, posteriorment anàlisi del treball realitzat. Sobre les dues finalitza la jornada a la seu. Retorn a casa, descans i posteriorment realitzar algun visionat de partits, fer esport, passejar…Tot i que moltes setmanes hem tingut partit entre setmana i hi ha hagut viatges, concentracions en hotel,…
P-¿El títol és el de la màxima competició lliguera? ¿Quins equips són els més forts del país i què representa per a l'Amèrica aquesta lliga?
R-El títol és la màxima competició del país. Els equips més potents a nivell econòmic són Atlètic Nacional i Junior. Amèrica no és tan potent econòmicament però és l'equip amb més glaçada a Colòmbia i al món….és LA PASSIÓ D'UN POBLE…com resa el seu lema. A totes les ciutats som rebuts per gran quantitat de figuerencs americans…i també en copa internacional, Brasil, Xile.
P-Amb el teu cognom més d'un t'haurà fet alguna broma. ¿Alguna anècdota al respecte?
R-Alguna que altra (somriures).
P-Ara quan acabi la lliga, ¿quin és el full de ruta de Sergi Escobar? ¿Seguiràs a Colòmbia o potser amb moviments de banqueta a Espanya puguis tornar a, a el menys, un Segona B?
R-Primer descansar un o dos dies i després valorar. L' entrenador Juan Cruz em vol al seu costat ja sigui a Amèrica de Cali o en qualsevol de les opcions que surtin…l'altra és seguir la meva carrera a Espanya, si hi hagués alguna opció interessant, per estar a prop de la meva família. També hi ha l'opció de recuperar el temps perdut i criar el nadó que encara no he conegut…
P-Abans d'anar-te'n a Colòmbia, ¿tingueu alguna oferta a Espanya?
R-La veritat és que sorprenentment no tingueu res interessant, després de l'important ascens amb el Castelló esperava alguna…
P-¿Compensa aquestes experiències a l' estranger? ¿O és més per diners donats el que es paga a Espanya a un tècnic de 2b o 3?
R-Ha estat una experiència enriquidora i que convido els tècnics que la facin…hi ha molt futbol i bo fora de les nostres fronteres. Aquí concentrem en hotel encara que juguem a casa, un o dos dies abans, viatgem en avió, anem escortats a totes les ciutats, hi ha un seguiment dels mitjans espectacular,…
Aquesta vegada ha estat més per falta d'oportunitats que per diners, ha primat l'aspecte esportiu i el que pot suposar per al futur i més amb la consecució del campionat.
P-L'equip està ja classificat per a la Copa Libertadores. ¿Quan comença la nova edició?
R-La fase de grups de llibertat serà les 2 últimes setmanes d' abril i les 4 de maig…ojalá ens tocara jugar contra un Boca , River, Palmeiras,… És una experiència extraordinària i seria la segona.
La Sud-americana és l'Europa League d'Amèrica però nosaltres juguem Libertadores que és la primera categoria. El bitllet el guanyem en classificar per a la final de la lliga…el club es va embutxacar aproximadament 4 milions de dòlars. Estem també classificats per a quarts de Copa que serà al gener i també per a la final de la Súperliga.
P-¿Esperes viure amb la teva peculiar intensitat el títol? ¿Es viu molt el futbol entre la figuerenca de Cali?
R-Hem gaudit molt de la celebració del títol. Triguem més de dues hores a arribar de l'aeroport a la seu esportiva, una locura malgrat el toc de queda, Cali i tot Colòmbia es va eixir al carrer…molta gent en aquesta època tan dura de pandèmia només pot gaudir de moments com aquest.
La figuerenca de l'Amèrica està composta per milions de persones tant de Colòmbia com de tot el món…no havia vist res igual…i a més molt molt passional….capaços de no tenir diners per menjar per gastar-lo a veure el seu equip. LA PASSIÓ D'UN POBLE.
P-La última, obligada. ¿Se't va quedar espineta clavada al CD Castellón? ¿Sabies ja en pretemporada que la teva permanència anava a durar poc? Actualment, ¿Com veus al CD Castellón? ¿Se salvarà? ¿Tornarà algun dia Escobar al CD Castellón?
R-I tant, com va dir al seu dia va ser injusta i precipitada…als fets em remeto. Després d'ascendir a l'equip després de 8 anys al pou no et poden fer en la quarta jornada havent perdut un partit amb una plantilla totalment nova…al final l'equip es va salvar en l'última jornada i depenent d'un altre resultat. El míster que em va substituir va estar moltíssimes jornades sense guanyar.
No havia de renovar ja que la nova direcció del club no em volia…em va poder més el cor que el cap…aprenentatges que deixa la vida. Allò em va deixar molt tocat però no enfonsat. Dono gràcies que 2 anys després he aconseguit un campionat en una lliga de futbol professional molt exigent i participant en la Champions d'Amèrica.
Pel que fa a l'actual temporada del CD Castellón a Segona, és un any per consolidar-se en la categoria. La segona és una categoria molt molt igualada. La tranquil·litat en la gestió per part de la direcció esportiva encapçalada per Ángel i Xavi i avalada per Vicente, el president, va ser clau per a la salvació…creuen en els processos. Va costar molt tornar al futbol professional i cal aferrar-s'hi remant tots cap al mateix costat.
Les portes del club sempre les tinc obertes…és el club dels meus amors i els seus mandataris em volen i em respecten…formem part de la bonica història d'aquest club.
