¿Que passarà quan no hi hagi equips i clubs per jugar?
És evidentment que el boom de natalitat ha passat, que cada cop hi ha menys menors ia aquest detall no és aliè el nombre de joves que vulguin jugar a futbol. Bona prova d'això és el nombre d'equips presentats a la categoria prebenjamí a la província de Castellon aquesta temporada.
Mentre que hi ha clubs que tenen fins 6 equips per categoria, i després un equip filial amb el mateix nombre, la majoria d'equips lluiten per sobreviure i no desaparèixer simplement per un objectiu que és ser present a cada categoria (molts d'ells de forma altruista ja que les quotes només cobreixen despeses i no hi ha cap benefici). Per això s'avança cada cop més publicar l'obertura de portes per captar possibles jugadors.
Aquesta temporada hem viscut a la província la unió de diversos equips on s'han seleccionat els nens que "donaven la talla” i quins no, rebutjant molts d'ells, també són famoses les cartes lliurades per altres clubs al final de cada temporada que nen/a segueix i quin no. Mentrestant, ara mateix, s'està quallant la selecció dels infants que cobriran aquestes places "esquilmant” els equips dels altres clubs que lluiten per sobreviure. Aquests jugadors que fins a categoria prebenjamin són "seleccionats” per més tard ser descartats en honor a no se sap quina categoria de joc.
Fins i tot els pares són perseguits fins i tot als aparcaments dels camps de joc per intentar convèncer-los que portin el seu fill a una prova per canviar d'equip i que enviant un mail avisant que se sol·licita un jugador o un altre s'exculpa tots els problemes.
Amb l'agreujant que aquests nens que canvien de club a un suposadament més poderós s'acaben enfrontant els seus excompanys a la mateixa lliga la temporada que ve. Perquè si se selecciona un jugador perquè la seva qualitat li permet estar en lliga autonòmica o similar entenc que del salt a un altre club "poderós” però per seguir a la mateixa categoria que ja estava, no és assumible.
Cada any que passa amb aquesta selecció cada cop la diferència és més gran però no per la tasca d'ensenyament i entrenament sinó simplement per la selecció d'ajuntar els millors, així qualsevol GUANYA (perquè el que importa és sortir publicat de quantes lligues s'han guanyat) Encara que després se'ns ompli la boca amb frases sobre l'aprenentatge, el divertiment i l'educació.
No sé si en som conscients però el futbol base ens els estem carregant amb aquestes actituds, amb miradors a cada partit i entrenament dels equips que aspiren a sobreviure.
Missatge per a aquest nou comitè; quan una lliga entre els superpoderosos, i una altra per als que no fem aquest tipus d'actituds. On els nois van perquè juga el seu amic, veí o familiar.
Tothom té dret a canviar de club si la seva experiència no és satisfactòria però no per la pressió de promeses futures que en un alt percentatge no es podran complir, i tots en som conscients però a ningú no li interessa reglamentar i consensuar.
Pares de joves esportistes:
¿Quants dels joves que juguen al futbol arribarà a gran estrella o simplement a viure del futbol?
Article de Félix Ortega. Entrenador i directiu de l'Sporting de Castelló
