Quan em van proposar escriure un article sobre com s'ha de preparar un futbolista, del futbol base, durant el període transitori, per afrontar en condicions òptimes la pretemporada, el primer que em va venir a la ment va ser: – "No preparant-se".
Potser sona rar, i potser estigui tirant pedres contra la meva pròpia teulada, però per a mi és el més sensat. Un cop llegit el que ve a continuació, entendreu el perquè de la meva resposta.
Quan acaba la temporada, tots els pares dels jugadors et fan la típica pregunta bomba, "¿En quin equip va a jugar el meu fill/a la temporada que ve?”. Potser la més important per a ells, tot i que no hauria de ser aquesta la pregunta més adequada. Tot i que no és tan comú, hi ha pares que et formulen una segona pregunta, “¿Què pot fer el meu fill/a mentre està de vacances?
Doncs bé, el primer que hauríem d'entendre és que període vacacional és exactament per a això, per descansar, el nostre organisme està dissenyat per sobreviure, la seva única finalitat és mantenir-nos amb vida, no està creat per competir. Amb la qual cosa, hem de realitzar el descans pertinent per resetejar l'organisme i alliberar-lo de l'estrès físic i mental al qual el sotmetem durant la temporada.
Quan ens referim a descansar, moltes vegades només l'associem al físic, i no hauria de ser així. El descans és tant a nivell físic com mental, eliminar tot aquest estrès, aquesta ansietat, nervis, pressió, decepcions, alegries…totes les emocions i sensacions que ens produeix l'entrenament i la competició. El descans, la recuperació, la desconnexió de la rutina, és part fonamental i necessària de l' entrenament, però no només en l'esport, sinó en qualsevol àmbit de la vida. La fatiga mental, aquella tan oblidada, i la que cal tenir més en compte.
Al període transitori l'objectiu principal és descansar, desconnectar.
En tot moment ens estem referint al futbol base, entenem com a futbol base o futbol formatiu, edats compreses entre 6 i 18 anys.
M'agradaria tornar de nou a la resposta que he donat al principi d'aquestes línies, on afirmo que la millor preparació és no preparant-se, i he aquí el perquè. És impossible pensar que un nen o una nena, d' aquesta edat, no vagi fer cap tipus d' activitat física durant l' estiu. El jugador ja està en continu moviment, va a la platja, surt amb bicicleta, juga "pachangas", pràctica una partida a pàdel, fa una excursió per la muntanya, pràctica esports d' aventura, patina, etc.. Amb la qual cosa, amb això ja estem complint amb els objectius, que no són altres que "desconnectar” de la rutina diària de l' esport en concret.
Hi ha casos concrets on sí que aprofitarem aquest, aquest període transitori, per dur a terme un pla d' entrenament específic. ¿En quins casos? Doncs amb jugadors que es van lesionar durant o al final de la temporada, i necessiten d'un treball individualitzat i personalitzat dins del seu procés de recuperació per afrontar la pretemporada en condicions òptimes. O bé, jugadors en la seva etapa final de formació, edats compreses entre 15 i 18 anys, on es pugui realitzar un tipus d' entrenament específic per modificar la seva morfologia en la musculatura i preparar-los per a les exigències que demanda el seu esport, en aquest cas, el futbol.
FELIÇ ESTIU
Article de Jahvé Fernández Sánchez, de Vinaròs
Ex preparador físic del CD Castellón
Actualment Preparador Físic del CD Toledo
