Celebració, abraçades, felicitacions i fotos per a la celebració del passi del FC Odissea a vuitens de final de La Nostra Copa. No és un resum del que ha de fer el lector mitjà les dues setmanes següents.. És el que va prosseguir a l'últim pit de l'arbitre. La grada estava buida fruit de les vigílies nadalenques que estan inundant cada carrer de la ciutat. no obstant això, alguns seguien ocupant banqueta al Marquina. El FC Odissea s'enfrontava a l'UDCF Calpe en partit de Copa. A primera vista, l'equip alacantí guanyava en físic i el fet d'estar en una divisió superior que el conjunt local es veia en cada passada i en cada disputa de pilota.
El FC Odissea fa temps que no es veia en una tessitura similar. L'equip de la Plana sempre ha proposat amb la pilota i en aquesta trobada era molt més complicat que de normal. Els espais eren més estrets i les passes menys certes. Entre intent i intent la mitja hora passava sense pena ni glòria pel marcador. La cosa canvia quan una ocasió de l'UDCF Calpe acaba rebotant al pal, poc temps després el carriler Marc Levoni aprofitava la seva velocitat per anar-se'n directe a porta. En pocs metres va deixar a 20 jugadors enrere i només contra el porter retalla i aquest li fa una falta que podria valer el primer gol. La vermella era clara i en poques jugades més agonitzava la primera part.
La segona part va fer miques al Calpe, que no podien optar a la pilota i es van haver de conformar amb treure algunes ocasions des de lluny. La qual cosa va fer lluir el talent de Jorge, porter del FC Odissea. Diverses estirades i diversos bàsquets penjats van donar la confiança al guardameta per assegurar la seva porteria a zero. El perill era a l'altra porteria. Cristian i Raúl seguien intentant fer de les seves: recuperació en el mig camp, transició ràpida, cavalcada d'algun atacant, passi a la frontal i….. "Uyyyy… joder ¡Va, la propera!” s'escoltava a la grada.
Així anaven passant els minuts i el que de normal són anècdotes llunyanes ahir es convertien en realitats nervioses. L'equip local preparava els tiradors de penal i Jorge s'encomanava al seu instint per poder passar a vuitens de la copa a la tanda de penal.. Gol, gol, gol, gol, gol, gol… Així deu vegades més fins que l'últim jugador d'UDCF Calpe manava a la pilota per sobre del travesser i Marcos responia amb una experiència impròpia de la seva edat, tirant al Panenka. Celebració, abraçades, felicitacions i fotos.
