El desembre del passat any ens va sorprendre a tots amb la seva decisió de deixar la direcció esportiva de la Fundació Albinegra que gestiona la pedrera del CD Castellón. Iván Medall va deixar empremta i va ajudar amb el seu treball a reorganitzar una àrea important en el club com s'ha reflectit en l'ascens del Juvenil A a Divisió d'Honor i la permanència del CD Castellón B en Tercera RFEF. Dels camps de Màrquina, Chencho, a la Copa Libertadores. Un entrenador que busca experiència a Veneçuela amb el Deportivo Tachira.
Pregunta-Al desembre empreneu un nou repte. Quatre mesos més tard el Juvenil A és de DHJ i l'Amateur de Tercera. ¿Et sents copartícip per les decisions adoptades al seu dia?
R- sí, em sent partícip de les decisions. Quan prengui la decisió d'anar-me'n, una part se sentia mal per no deixar acabar el procés iniciat, però també sentia que la feina que estava fent la Fundació no depenia d'una persona. L'equip que envoltava el treball diari era capaç de continuar treballant diàriament.. Al final, va estar en la primera part de la temporada i en aquell moment els objectius no s'estaven complint. Durant aquests últims 4 mesos sí que han anat assolint aquestes metes amb la col·laboració dels dirigents, personal esportiu i sobretot, entrenadors i jugadors. D'ells és realment l'exit assolit.
P -¿És aquesta la situació òptima a nivell esportiu de la pedrera i de categories que ha de tindre el CD Castellón? ¿Li falta alguna cosa?
R- Principalment és així. Fa molts anys que no es comptava amb una dinamica tan positiva. Això serà bo per al club, els jugadors i els entrenadors i indirectament per a la província a nivell esportiu. Ojala, el juvenil B pugui optar a Lliga Nacional, perquè aquest seria el pas que quedaria per davant en el que resta de temporada. A partir d' ahi, seguir creixent i evolucionant cap a tot el que es pugui aconseguir tant en aquests equips classificatòriament parlant, com en la progressió esportiva de CD Castellón, CF Promeses Castalia i la Fundació Albinegra.
P- Bé, ja parlant del teu nou projecte, ¿Com et va per Veneçuela i, en concret, amb el Deportivo Tachira?
R- En línies generals bé. La vida diària, fora del futbol, és estable i podem conviure amb tranquil·litat.
P -Immersos en Libertadores, en la fase de grups, ¿opcions de passar de ronda?
R- Així és. La setmana passada vam tenir un partit important a casa, ja que de guanyar o empatar hauríem tingut moltes més opcions de passar el grup com a segons, però no estiguem ben col·lectivament i vam perdre el partit 1-4. Ens queden dues jornades i encara tenim chance per lluitar aquest segon lloc. Estem a un punt del segon i tenim un partit a casa i un altre de visitant.
P-El club, ¿quina gestió té? Coneixent la idiosincràsia de Veneçuela, ¿és un club privat a mode Europa o hi ha intervenció del Govern en la seva gestió?
R- La veritat no sabria dir-te ben. A nivell esportiu tractem molt amb Gerzon Chacon, Gerent esportiu i ex jugador de la instituició. A nivell Presidencial el club pertany a Jorge Silva, empresari del pais.
P-¿Què tal l'staff amb Alex Pallarés? ¿Ajuda la seva experiència a Veneçuela? ¿Quants espanyols són al club?
R- Treballar amb Alex facilita molt les coses, per la seva experència esportiva i òbviament pel seu coneixement del pais i la ciutat, ja que han tingut diverses experiències a Veneçuela i una etapa anterior al Deportivo Tachira. L'staff el completa Sergio Mañas i Daniel Izzo, veneçolà de naixement però amb muhos anys treballant al costat d'Alex i Sergio a Sud-americana i Espanya.
P-¿Se us fitxa per fer un bon paper a Libertadores o per competir també en lliga domèstica i classificar-vos per a la següent edició?
R- Se'ns fitxa per fer un treball esportiu que ajuda a créixer la institució esportiva i estructuralment. Obvi que la Libertadores és un actractiu per a tothom, i poder passar a Vuitens seria històric. A nivell esportiu, ens centrem en cada partit sense tenir en compte la competició ja que el nostre focus està en aportar col·lectivament i individualment als jugadors i seguir augmentant la seva evolucion per a un futur.
P-¿Quina és la teva comesa concreta? ¿També relacionat amb l'estructura de la pedrera del club?
R- En el dia a dia, estic amb els entrenaments del primer equip, vivint en primera persona un context professional i d' exigència nacional i internacional. Ademes coordino el treball en les categories menors, per tractar de potenciar la idiosincràsia del Deportivo Tachira i fer que tots els membres esportius de la institució tinguem visions conjuntes del joc.
P-¿Això és una "aventura” o un parèntesi per a un retorn al futbol europeu i, en concret, espanyol?
R- No sabria dir-te. Això és una nova etapa en la vida futbolistica. Que ens depara el futur no ho sabem. Però obivament casa nostra és a Espanya i segur tornarem.
P-¿Com és el dia a dia?
R- Un dia normal comença amb l'entrenament de la primera sobre les 8.00 del matí. Aquí s'entrena aviat perquè a partir de les 10.00 el clima és calgut. des de les 11.00 a les 16.00 aproximadament, visualitzar entrenaments de les categories menors, reunions de formació col·lectives o individuals. A les 17.00 sol arribar a casa i és temps de preparar els següents entrenaments, vídeos per als jugadors o organitzar reunions formatives. A partir de les 19 solem descansar i dediquem temps a nosaltres. Durant aquelles hores aprofitem per parlar amb la família a través de videollamada. Cal tenir en compte que a Veneçuela actualment són 6 hores menys que a Espanya. La part familiar és la que més costa en aquest tipus d'etapes ja que hi ha moments en què es troba a faltar tenir-los a prop.
P-Sergi Escobar va estar a Colòmbia i va tornar a Europa, de petites millores que es feien necessàries per a un pavelló d'aquestes característiques i que contribueixen a la dignificació d'aquest espai esportiu per a l'ús i el gaudi per part de clubs locals, i després Castelló. ¿Per tornar al club que vols es valora l'experiència en destinacions com Veneçuela o és important mantenir contactes?
R- Espero que no es valori l'experiència internacional. jeje. Estem acostumats que les persones que treballen a l'estranger quan tornen poden tenir un valor afegit, sens dubte. Però en el meu cas, no penso exactament així. Ens han de conèixer pel nostre treball en qualsevol lloc i per les experiències viscudes ja siguin a nivell local, nacional i internacional. Personalment, intento mantenir contacte amb les persones que m'han deixat empremta en les diferents experiències esportives, per un apego personal que ens ha unit durant uns anys de les nostres vides i en les quals hem treballat per un bon comú i que moltes vegades no tenia incidència en la nostra persona en si.
P-¿Què s'atura de menys d'Espanya? ¿Es viu amb igual intensitat i seguiment la lliga professional de Veneçuela?
R- S'erigeixi de menys la família sobretot. Tota la resta ens podem adaptar. Per sort el món està molt globalitzat gràcies a la tecnologia i tot arriba a molts països. La lliga veneçolana està en creixement, aquesta temporada han fet projectes per donar més difusió a nivell nacional i internacional i esportivament és una lliga amb una gran igualtat entre tots els equips. La Lliga ha reduït el nombre d'equips de 21 a 16, amb la qual cosa el nivell està més concentrat. Hi ha alguns aspectes que s'haurien de tenir en compte en altres formats ja que personalment m'han semblat interessants. A tall d' exemple, categories menors quan un partit arriba al resultat de 8-0 es dona per acabat.
P-L'última és obligada, et vas del CD Castellón al desembre, amb la temporada en marxa, ¿massa opinions i persones per decidir sobre la pedrera en aquell moment?
R- No entenc gaire bé el que em vols dir. La meva sortida de la Fundació, no va tenir res a veure amb l'entitat pròpiament. Va ser una decisió exclusivament meva i que en tractar-la internament els dirigents (Javier Heredia, principalment) van entendre i ajudar perquè fos el menys dura possible. Personalment sempre estaré agraït al tracte rebut durant els meus 3 temporades de vinculació a la Fundació i el CD Castellón, i especialment, a aquells dies del mes de Desembre que van ser difícils per a mi i que ells van donar suport d'una molt humana i normalitzadora.
