Víctor Zandalinas ens posa al dia de l'Sporting Castelló

Nascut a Castelló a 1979, Víctor Zandalinas, coordinador esportiu del Sporting de Castelló, encara que va passar la seva infància i gran part de la joventut, en Els Ports, en concret, a Villafranca del Cid. Allà i des de ben pitjor, i amb l'ajuda del seu pare, també molt futboler i entrenador, va estar lligat sempre al futbol. Posteriorment i ja amb 16 anys passaria a jugar a l'equip juvenil del poble, ja que no hi havia opcions per jugar federat en edats més primerenques. Va finalitzar ben aviat la seva etapa com a futbolista als 20 anys.

En aquell moment es va adonar que la seva faceta de jugador no tenia gaire futur, i sense voler deixar d'estar lligat al club, va decidir posar-se a entrenar i començar a formar-se per poder prosperar i ser un bon entrenador de l'Equip amateur del Villafranca C.F.

Va treballar durant anys a l'empresa Marie Claire, compaginant-ho amb els entrenaments dels petits del poble i estudiant per treure's el títol d'entrenador. Va arribar fins i tot a fundar un club comarcal, Els Ports F.C., juntament amb altres dues persones de la zona perquè els joves futbolistes poguessin competir.

STOP AL FOC


Anys més tard es va instal·lar a la capital, per treballar en el sector postal. Sempre ha perseguit la seva passió per entrenar i formar els peques i no tan peques de la zona. Ha entrenant en diferents clubs i pedreres de la província, com el CD Castellón, Vila-real C.F., Almazora, Primer Toc i Sant Pere.

  • ¿Quina és la teva relació amb el futbol? ¿Com comences?

La meva relació amb el futbol ha estat sempre present des de molt pitjor. Qualsevol joc, qualsevol moment de les meves estones lliures tenia relació amb ell. Sempre recordaré el joc de les xapes retallant els caps dels jugadors dels cromos i posant-los plastilina, depenent la corpulència del jugador. Tenia tots els jugadors de la lliga espanyola, un per un. Passa moltes hores arrossegat jugant a aquest joc. en definitiva, era i sóc un apassionat d'aquest marrec esport.


He tocat tots els pals possibles dins d'un club de futbol: directiu, jugador, 2º entrenador, delegat, analista, fundador i ara el que em faltava, coordinador esportiu.


La meva faceta com a entrenador va començar en futbol-sala, en les competicions interescolars dels pobles. Sent el poliesportiu municipal i sabent de la meva gran afició a la pilota, em van proposar entrenar un equip de benjamins. Evidentment, tardé mil·lèsimes de segon a dir un «sí» majúscul. Era la il·lusió de la meva vida i el tren no el podia deixar passar.


El començament va ser molt intens i positiu, classificant-nos per a la fase final, generant una flama en mi d'esperança per poder seguir lligat al futbol en un futur. Seguiu amb el convenciment i la idea de ser entrenador de futbol. Hi ha tot el possible per portar el futbol de base a la comarca, i per poder fer el que m'agrada a prop de casa.


Al cap de pocs anys, em vaig adonar que necessitava més, em vaig proposar treure'm els nivells del carnet d'entrenador i avançar en el meu camí per poder viure experiències diferents que no podien ser possibles en un poble d'interior com el meu.


ha patit un procés de transparència institucional gradual des de l'arribada de, busqués treball a Castelló, per així seguir el meu camí fins al dia d'avui.

  • Ara ets el coordinador esportiu de l'Sporting, ¿Enxampes de
    menys ser entrenador?

Doncs sincerament sí. Als que ens agrada i ens apassiona aquest esport sabem que el verd i l'estar a prop del jugador és el que ens omple. Ara tinc altres funcions, de guiar, aconsellar i ser-los un facilitador als que estan començant com a entrenadors. Això també em motiva, però clarament, amb el pas dels mesos, el dia a dia dels entrenaments: el tenir el partit al cap, els perills del rival, on podem fer-los mal, parlar amb un jugador, preparar vídeos per motivar el grup…


Ara amb la meva faceta de coordinador, aprofito per veure les coses des d'una altra prespectiva diferent, que també em val per nodrir-me i per guanyar experiència com a entrenador, el que em considero realment.


Intento mantenir-me lligat al joc, al terreny de joc, amb les formacions als tècnics i en les pràctiques que anem realitzant durant la temporada. El joc, interpretació del mateix, el diàleg, diferències a l' hora d' implementar el mètode a seguir… són ara les motivacions que em fan anar cap endavant per millorar i fer créixer el nostre club.

  • Parlem de la metodologia esportiva, ¿Has hagut de realitzar molts
    canvis en aquest sentit?

Un dels motius pels quals els responsables d'aquest club van buscar anar de la mà de la Fundació Albinegra va ser buscar ajuda per donar-li una volta i posar-li ordre a aquestes premisses i millores en el mètode del dia a dia de l'entrenament. En el nostre primer any, Sergio i jo, aterrem al club amb la idea de veure i analitzar quines coses s'havien de canviar, quin tipus de club èm i fins on podíem arribar.


En el trajecte ens vam adonar que calia millorar moltes coses, sobretot a nivell metodològic, on la falta d'experiència de la gran majoria d'entrenadors feia que els entrenaments no tinguessin una idea ni un rumb clar. Per tant, comencem a oferir-los formacions i xerrades amb la idea de mostrar-los quin era el camí correcte i el per què d'aquest canvi.


Passet a passet hem anat millorant, sent enguany important pel gran canvi, instaurant objectius per etapes, i uns objectius comuns del club, amb la idea de fer-nos millors competidors sense perdre l'essència de ser l'Sporting, un club familiar i de barri.

  • ¿Quina és la teva valoració de la feina feta en aquests mesos enrere?

A dia d'avui tant coordinadors esportius com responsables del club estem encantats amb la progressió que està portant l'entitat a la formació, i sobretot, en l'atenció i serveis que els estem oferint a les nostres famílies. A més hem agregat a tècnics joves, amb molta ganes i il·lusió per millorar i posar el seu granet de sorra, assegurant-nos futur i una imatge de club formador de formadors. D'altra banda hem innovat i millorat els nostres recursos amb Gesdep a l'hora de tenir un millor control de tots els aspectes del club i amb la càmera Veig que ens ha fet fer un salt de qualitat de serveis a les famílies i als nostres entrenadors espectacular. I finalment, la unió amb la Fundació Albinegra i la millora d'imatge com a escola formativa, ha fet que molts jugadors tant d'altres equips com del carrer hagin volgut venir a formar part de nosaltres, fent-nos més potents i competitius a les nostres lligues.

  • ¿Què queda per aconseguir?

Doncs personalment penso que no estem tan lluny del que volíem. A nivell metodològic, hem de tenir paciència, cuidar i formar els tècnics joves que ens asseguraran el futur i reforçar les bases que s'han instaurat. Consolidar el treballat fins ara, fent que el club segueixi l'evolució d'aquestes dues últimes temporades, encara que les persones canviïn.


A nivell competitiu, és evident que si treballem bé, i fem les coses amb il·lusió i amb ordre com fins ara, els fruits arribaran. Equips pujant de categoria, jugadors de major nivell i pares amb ganes d' aportar i ajudar en el funcionament del club. Al final és tot una cadena. Si treballes bé, es parlarà bé de tu, voldrà venir gent de més nivell, i els equips pujaran el seu nivell competitiu.


en definitiva, i el que volem, és tenir el segell de club formador, prioritzar la transmissió de valors, i fer partícips de tot aquest procés a tots els jugadors del club sigui quin sigui el nivell i la condició de cada nen i nena. Per a nosaltres el guanyar no és un objectiu, és una conseqüència.

  • ¿Quins valors són els que millor defineixen la filosofia de l'Sporting de Castelló?

Quan vaig arribar l'any passat al club, el que més em va cridar l'atenció és la bona sintonia i ambient tan familiar que es respira. És una cosa que no hem de perdre, l'essència del que sempre ha estat aquest club. Humilitat, jugadors del barri, pares entrenant… Per tant, per no sortir-nos del que ha estat aquest club hem d'instaurar valors que siguin compatibles a tot això.


Els valors que més encaixen en aquest club són humilitat, superació, treball i rodalia. Tenim clar que el més important és que el jugador del nostre club viu el jugar, entengui el joc i amb el pas dels anys sigui millor jugador i sobretot millor persona.


Hem de tenir clar que els futbolistes no deixen de ser nens, i els hem de treure de l'estrès per guanyar i la competició. Han de gaudir, sentir-se importants i partícips del treball diari de l' equip.
El nostre desig només és que cada component del nostre club estigui content i valorat, tant jugadors com entrenadors.

  • ¿Quin missatge li manes a tots aquests jugadors i jugadores de l'Sporting per a aquesta temporada?

Doncs el primer que els diria és «gràcies». Gràcies per fer-me partícip i responsable de la metodologia i coordinació del seu club.
Gràcies per obrir-me els braços i oferir-me facilitats per treballar i instaurar el que teníem pensat des d'un principi.


He trobat molta acceptació i gent disposada a seguir el camí que els hem marcat, creient-hi i fent-lo propi. Tenim entrenadors que són pares, que estan pels seus fills, però que al seu torn, han entès que si volen estar, han d' evolucionar, canviar el xip i progressar perquè el club tingui una dinàmica ascendent i positiva. Altres plens de joventut i ganes per progressar en un futur i amb la il·lusió, com jo la vaig tenir al seu dia, de poder entrenar altres equips més importants de la província.


I després dels jugadors, només puc dir que és impressionant el grau d'esforç i de superació que tenim en els nostres equips. Som humils, i sabem el nostre nivell, però en ganes i il·lusió som immillorables.


I per últim dir-los a tots que estem en el camí correcte, que amb paciència i mantenint el treball actual, al final arribaran els fruits, tant a nivell individual com col·lectiu.

Eaquesta entrevista ha sigut extreta de la web de l'Sporting Castelló.

DEIXA UNA RESPOSTA

Si us plau escriure el teu comentari:
Introduïu aquí el vostre nom