A la vida les persones, a mesura que passen els anys, han de saber prendre decisions per iniciativa pròpia. I potser el futbol, perquè els agrada tant als niñ@s, sigui un mitjà, com altres disciplines esportives, per aprendre a decidir per si mateixos. El Aleví A CD Castelló treballa en aquest sentit, són els mateixos jugadors, de 12 anys, los que se “autogestionan”. Isaac Badri, des de la sala de màquines de l' equip, ens explica al detall com preparen tot aquest procés.
P-¿Qué personas formáis el cuerpo técnico del Alevín A CD Castellón?
R-En el cos tècnic de l'Aleví A Castelló estem Santi Calvo, Santi Babiloni, Pablo García i jo, Isaac Badri. Santi Calvo té 28 anys, és llicenciat en CAFD, amb 8 anys d'experiència en futbol base encara que alguna cosa més enfocada en l'apartat de preparació física, i està en la seva primera temporada al club. Santi Babiloni té 20 anys, està estudiant CAFD també i aquesta és la seva segona temporada com a entrenador, ambdues al club. Pablo García té 18 anys i tot i que és el més jove té força experiència, porta 3 años como entrenador en el club y está también como 2º entrenador en el Cadete B Promesas además de con nosotros. Si sou assidus a Castalia probablement us sonen Pablo i Santi Babiloni, ja que també són treballadors del club a l'estadi. Jo tinc 25 anys, vaig entrenant 10 i es tracta de la meva tercera temporada al club, la 2ª en el fútbol 8 del club. Aunque entiendo que hay que “asumir roles” i en aquest cas jo tindria aquest rol de primer entrenador, o de cap més visible del cos tècnic, els 4 estem bastant involucrats en la gestió tant de l'Aleví A com del Benjamí A, on dobleguem funcions. També m'agradaria esmentar a Héctor Beltrán (preparador físic) i Manel Vedrí i Daniel Blasco (àrea de porters), que també estan molt involucrats en la millora d'aquests jugadors.
P-¿Al club le obsesiona jugar la Liga Autonómica Alevín?
R-Tots al cos tècnic tenim una visió força formativa del futbol base, i comptem amb el suport del club en aquest aspecte. La veritat és que ni Manu Escuder (coordinador de F8) ni Santi Parra (cap d' operacions de la Fundació) ens han posat cap tipus d'objectiu a nivell competitiu, creiem que en cas que es doni més una conseqüència i un premi a com estan desenvolupant-se els jugadors que una meta a la qual vulguem arribar.
P-¿Nos puedes explicar cómo intervienen directamente los jugadores en la toma de decisiones en un partido?
R-Bueno, al final tot el que envolta el partit és una constant presa de decisions en què nosaltres com a cos tècnic crec que tenim menys influència de la que volem creure. Nosaltres simplement tractem de facilitar-los contextos en què siguin ells qui hagin d'intervenir, que és el que s'han de trobar al partit. Per posar un exemple, ells solen tenir decisió directa sobre la posició en què van a jugar.
P-¿La alineación es cosa tuya? ¿Los cambios? ¿Hay que cambiar en un momento dado o en función de cómo va el partido? ¿Cómo lo deciden en el propio transcurso del partido?
R-Nosaltres elegim els jugadors que comencen com a titulars depenent del rendiment de la setmana, però tret de comptades excepcions on vulguem provar algun canvi de posició que creiem que no es produirà per ells mateixos, no els diem en quina posició juguen i són ells mateixos els qui l'elegeixen, acordant-ho amb la resta dels seus companys. Pel que fa als canvis, fem sempre dues finestres a cada part. Al minut 15 canviem a tots els que són a la banqueta, i al minut 22 canviem els jugadors que no hàgim pogut substituir en la primera finestra. Els porters sempre canvien en el descans, i cada setmana són ells qui trien qui comença i qui juga la segona part. Els jugadors que entren trien per qui entren i en quina posició, i en funció d'aquesta primera finestra de canvis som nosaltres els qui ajustem quins jugadors tornen a entrar per tractar que tinguin més minuts aquells a qui vulguem premiar pel seu rendiment en l'entrenament.
P-¿Cuál es entonces la función del entrenador y cuerpo técnico el día del partido y durante el mismo?
R-A nivell esportiu, la nostra funció en el partit és tractar d'ajustar aquests minutatges, reforçar positivament les situacions d'aprenentatge que hàgim estat practicant en l'entrenament i tractar que els jugadors gaudeixin i se sentin protagonistes, que al final és el que són.
P-¿Deben jugar todos los jugadores convocados el mismo tiempo?
R-Creiem que s'ha de premiar aquells jugadors que mostren més interès en el seu aprenentatge, és a dir, el que s' ha vist durant la setmana. Com a mínim intentem que tots els jugadors juguin mínim 30 minuts (mig partit) i màxim 44 minuts, però tret d'excepcions per lesió tots han jugat en tots els partits més d'aquests 30 minuts. La veritat és que comptem amb un grup de jugadors molt bo a nivell d'actitud, per la qual cosa aquests premis són rotatius, tractem de no repetir 2 jornades consecutives que un jugador jugui 44 i un altre 30.
P-¿Por qué este mecanismo de gestión de los jugadores en este equipo en concreto?
R-Pel que sé s'està intentant aplicar una cosa similar a la resta del futbol base del club. Crec que és una bona manera d'intentar que tots els jugadors se sentin integrats i comptin amb el mateix nombre d'oportunitats.
P-¿Se trabaja sobre un modelo ya aplicado en otros clubs de fútbol base y cantera importantes?
R-La veritat és que desconec si hi ha alguna altra pedrera que treballi de forma similar en el seu futbol base. A nivell personal em va cridar l'atenció l'exemple de la Reial Societat, que no té equips de futbol 8 ja que prioritzen que els jugadors continuïn desenvolupant-se en els seus clubs de formació, encara que òbviament estiguin supervisats per ells. Si un club com la Reial, que porta un parell d'anys sent l'equip amb més ús de pedrerans a Espanya, no tiene la “necesidad” de guanyar lligues locals en futbol 7/futbol 8, ¿por qué íbamos a tener nosotros esa necesidad?
P-Si l'equip té un moment crític, ¿cómo se trabaja la reacción del equipo para buscar remontar?
R-Nosaltres creiem que en aquest tipus de situacions el millor que podem fer és transmetre'ls naturalitat i continuar llançant missatges positius. Que assumeixin que la derrota o trobar-se amb situacions adverses és part del seu aprenentatge és una cosa en què fem bastant èmfasi.
Pàg- A aquestes edats, quan se'ls diu, “este partido es muy importante…”, “Hay que ganarlo”, ¿qué pensáis?
R-Uf… Crec que els jugadors, simplement per un tema d' edat i de (pressuposem) passió per l'esport ja es posen prou pressió a sobre ells sols, i ja tenen prou ganes de guanyar, com perquè a sobre estem nosaltres pressionant-los més encara. Després hi ha el tema de, ¿realmente cómo de importante es ganar un partido en alevines? No crec que siguin missatges adequats per a aquestes edats.
P-¿Se consigue más motivación haciéndoles partícipes de decisiones importantes en el partido?
R-No sé si és una relació de causa-efecte, però després crec que fer-los partícips d'aquest tipus de decisions té molts més beneficis que desavantatges per al seu desenvolupament. La veritat és que els xavals tenen sempre moltes ganes tant de jugar com d'entrenar, però no sé fins a quin punt això és per influència la nostra.
P-¿Se adopta esta forma de afrontar un partido en todos los encuentros de la liga o en algunos?
R-En el nostre cas, en tots.
P-¿Significa también que un delantero puede jugar de defensa o viceversa?
R-Sí, per descomptat, de fet és un canvi de posició força comú en el nostre equip. El nostre proper objectiu a curt termini és tractar que els porters tinguin també minuts com a jugadors de camp.
P-¿Cómo se trabaja en los entrenamientos para qué todo sea más fácil el día del partido?
R-Tractem que tant les tasques com els missatges que llancem siguin el més oberts possibles per donar-los un ventall d'opcions quant més ampli millor, encara que òbviament sempre busquem reforçar o millorar algun aspecte més concret. També creem dins del cos tècnic una planificació de continguts, supervisada tant per Sergi Pi (responsable de metodologia), com per Manu Escuder i Santi Parra, de cara a tractar d'evitar posar el focus de millora en el que s'ha vist en partits, i posar-lo en continguts més generals que creiem que els jugadors han d'adquirir al llarg de l'any, similar a la planificació de continguts que ens podem trobar en un, per exemple.
P-Entre els jugadors, ¿hay alguno o algunos que asumen más que otros la capacidad de liderazgo en la toma de decisiones?
R-Sí, per descomptat. Al final és natural que hi hagi xavals que per la seva personalitat doncs són més vocals o més líders que d'altres. Però crec que malgrat això, que és una cosa normal, tots se senten escoltats i partícips de tot el que passa a l'equip, no hi ha ningú que assumeixi el rol de líder absolut i tracti de dirigir la resta. Es tracta d'un grup molt sa.
