Quan vaig arribar al CD Castellon estava d'entrenador D. Alfredo Di Stefano i ja en els primers entrenaments em va causar una gran impressió com treballava i com s'esforçava un porter anomenat Ràcic. Tenia un cos enorme qualsevol que el veiés no podria imaginar-se com era capaç de volar de pal a pal una i altra i una altra vegada, veure'l entrenar era tot un luxe, recordo que quan realitzem tandes de tirs a porta hi havia un repte entre els jugadors a veure qui marcava més gols a Racic , ell agafava uns cabrejos tremends quan li marcàvem i ho celebràvem. Tenia un caràcter introvertit però es feia voler per tots. Quan jugàvem fora de casa en sortir a fer l'escalfament quan Racic s'acostava a la porteria li rebien amb un sonor aplaudiment , sobretot a Pamplona contra Osasuna sempre en aquest camp va realitzar grans parades i el públic se'l reconeixia.
Els dies de partit a la concentració solia aïllar-se vivia el partit d'una manera especial en el dinar del dia de partit només prenia un talladito i res més, però després dels partits en els sopars complia folgadament i en l'autobús de tornada a casa sempre tenia els seus bombons o els seus pastissets, era molt sibarita.
Al CD Castellon ha estat tota una institució tots li hem volgut molt jugadors i aficionats.
Crec que d'haver jugat en els temps actuals l'haguessin fitxat un equip dels grans.
Descansa en pau estimat amic Racic , sempre estaràs present en els nostres millors records.
Article de Salvador Ribes. Jugador del CD Castellón que va coincidir amb Racic, avui mort.
