Per quilòmetres ningú els guanyava en albinegrisme. I segur que en complicitat, esforç i superació, els germans Bel, Aleix i Oriol, han complert amb escreix les expectatives creades quan van ser cridats pel CD Castelló. Aleix Bel Grau (7-11-2001), juvenil de primer any, que ha defensat la porteria del CD Castellón de Lliga Nacional, jugarà la propera temporada a Divisió d'Honor amb el Reus Esportiu com a juvenil de segon any mentre el seu germà Oriol, tots dos són d'Alcanar (Tarragona), ho farà al Cadet A del Cambrils a la Preferent Catalana. Oriol (1-7-2004) ha defensat la porteria de l'Infantil A CD Castellón que ha militat aquesta temporada en Lliga Autonòmica.
Nahum Mingol, com a coordinador de la pedrera del CD Castellón, els fitxa en aquesta etapa per al CD Castellón. La decisió la refrenda Sergio Babiloni, entrenador de porters també en aquells moments. Tots dos marxen orgullosos d'haver defensat l'elàstica del CD Castellón. Durant aquests dos anys, Aleix va viure l'ascens del Cadet A a Lliga Autonòmica i com a juvenil de primer any ha jugat en Lliga Nacional, a més, d'entrenar amb el primer equip sent convocat a dos dels entrenaments de la Selecció Autonòmica Sub-18 amb amenaces 15 anys. Els motius acadèmics han estat un dels principals motius a l'hora de quedar-se a prop de casa, en el Reus Esportiu, atès que d'aquesta manera pot concloure la seva etapa de Batxillerat sense desplaçar-se fora de la seva ciutat natal, al marge que ja coneix el club rojinegro en una etapa anterior en la seva formació. En algun moment s'ha etiquetat a Alex com la "joia de la corona” de la pedrera albinegra.
Per la seva banda, Oriol aconseguix en el seu primer any el títol de campió a Primera Regional Infantil i realitza una bona temporada, igual que el seu equip, en l'exigent Lliga Autonòmica. Sense cap dubte, els germans Bel han deixat el pavelló d'Alcanar ben alt en "territori". Segur que algun dia els trobarem de nou, bé com a jugadors del CD Castellón o rivals. Sempre agraïts a aquests xavals per la seva feina que ara han endegat un viatge de tornada a Alcanar, potser, el més llarg per la seva durada i "no retorn", encara que temps per venir…. Pam pam.
