Elena de Bengoa Sánchez, Castelló, 17 anys, base, és la segona jugadora debutant aquesta temporada amb el NOU BÀSQUET FEMENI CASTELLÓ en Lliga Femenina 2. Castelló Base, igual que ja ho va fer amb Claudia Miranda, l'altra debutant, conversa amb la jove jugadora que comença definint-se: "Soc una jugadora molt intensa, lluito cada pilota i un dels meus punts forts és l'u contra u en carrera. I sempre intento animar les meves companyes..
Pregunta- ¿Quan comences a jugar al bàsquet i per quin motiu?
Resposta- Empecé a Primer de Primària, amb 6 anys, perquè els meus cosins més grans jugaven i la meva família sempre ha estat molt meva en el món del bàsquet. El que va començar sent un passatemps s'ha convertit en una part important de la meva vida.
P-¿Ha canviat molt aquest esport a la ciutat de Castelló des d'aleshores?
R-No tinc molts records del nivell de bàsquet en els meus primers anys, però he notat una evolució considerable conforme he anat creixent, sobretot, al primer equip del meu club.
Des que van pujar a lliga nacional, dirigides per Rafa Alonso, on comencem a veure partits de gran nivell a Grapa, fins ara que juguen en Lliga Femenina 2.
Respecte al bàsquet masculí a Castelló, la millora del TAU és indiscutible, han progressat molt en pocs anys i ho segueixen fent.
P-¿Pensaves que algun dia anaves a debutar al sènior A, en LF2?
R-La veritat és que no, sempre he vist a les més grans del meu club com un referent en el bàsquet, però mai hagués imaginat arribar a compartir pista amb elles i menys jugar amb la seva capitana, Sara López, que va ser la meva primera entrenadora i que m'ha acompanyat durant tants anys.
P-¿Has sigut seleccionada en alguna ocasió per la Federació Valenciana? ¿Has participat en algun campionat?
R-No he tingut mai el privilegi de competir amb la selecció valenciana, però sí que he anat a algunes concentracions organitzades per la federació.
I encara que sempre hem competit a nivell autonòmic, mai ens hem classificat per al campionat d'Espanya.
P-En els teus anys com a jugadora de l'NBF, ¿algun record especial? ¿Has guanyat algun campionat important?
R-Tinc moltíssims records especials de partits renyits, tornejos, viatges… que no podria oblidar. I tot i que no podria quedar-me amb un, ara em ve a la memòria, un partit del final de la temporada passada contra el Pilar. Va ser un partit molt ajustat, intens i amb moltes emocions, que al final guanyem, remuntant en els últims minuts, gràcies a dos tirs lliures decisius.
A més, els grans records sempre van acompanyats de les persones amb les quals els has viscut, com ho són les companyes amb les quals he anat jugant al llarg dels anys i entrenadors, com Álvaro Gimeno, que m'ha ajudat molt a ser la jugadora que sóc avui dia i a tenir confiança.
¿Penses que el futur del bàsquet femení a Castelló, és que hi hagi el major nombre de canteranes possibles?
Crec que tots els clubs aspiren que les seves jugadores de pedrera juguin a la màxima categoria possible, per això el club reforça jugadores que veuen amb projecció de futur, donant-los així oportunitats com les que ens estan donant a Miranda i a mi.
per això, és important, comptar amb una bona escola de preparació de manera que les nenes se sentin a gust i vulguin progressar dins del club. I en cas que estudiïn fora, sentin que sempre poden tornar al club, a seguir jugant.
¿Estudies en l'actualitat? ¿Difícil dedicar-se com a professional al bàsquet femení a Espanya?
R-Sí, estic estudiant 2º de Batxillerat amb l'objectiu de poder estudiar una carrera a la universitat a l'any que ve.
Crec que avui dia, tot i que hem avançat molt en l'àmbit de l'esport femení, resulta molt complicat viure d'això. A poc a poc hem de difondre més l'esport de noies per donar-li així més visibilitat i que hi hagi un major nombre de dones que s'hi puguin dedicar professionalment a això.
P-A nivell esportiu, ¿penses que el NBF sènior A té ja la permanència assegurada? A nivell individual, ¿què tal et va la temporada? ¿Com compagines el teu temps d'estudis, amigues i bàsquet?
R-Sí, crec que gràcies a la gran feina que han fet durant l'any ja tenen la permanència assegurada a LF2, i això que enguany ha estat especialment difícil a causa del COVID.
La temporada ha tingut moltes interrupcions que ens han trencat el ritme d'entrenaments i partits, però tot i així a nivell personal, cada any cresc com a jugadora tant tàctica com mentalment, tot i que crec que tinc molt de camí per davant per millorar un munt d'aspectes del meu joc.
Tots els que realitzem un esport, sabem que cal renunciar de vegades a sortir amb els nostres amics o assistir a activitats que fan tots els altres, però que sacrifiquem per obtenir una major recompensa. I això implica, sobretot, aprendre a organitzar-nos en els estudis, ja que compaginar aquests dos aspectes, implica un gran esforç.
P-¿Creus que tindràs alguna oportunitat més per jugar de nou amb el primer equip aquesta temporada?
R-La veritat és que no estic segura de tornar a jugar de nou, però a mi, aquests partits ja jugats i la confiança que té Jaume Tormo en mi, m'ha servit de motivació per seguir esforçant-me cada dia i intentar millorar.
A més, poder estar ara en la dinàmica del primer equip, entrenant amb grans jugadores com són les del sènior A, és un regal.
I a seguir treballant, perquè això passi!!
La foto és de Pascual Candido.
